«Entre les “specials belleses” de València assenyalades per Francesc Eiximenis en el seu llibre Regiment de la cosa pública, esmentava en el sisé lloc els rius. Encertat anava el savi frare franciscà menor, perquè veritablement els rius es pot dir que són la base de la vida valenciana. […] Els rius valencians són camins d’argent, pels quals davalla el líquid tresor que s’escampa per les hortes, planes de verdor, que compensen satisfactòriament del trencat i abrupte territori de la resta del Regne de València. Encara que, de vegades, als rius “se’ls unflen els nassos”, com diu la gent, i amb rogenca riuada, envaïxen les terres dels voltants, sense dubte perquè no s’oblide allò que “a la vora del riu no faces niu”…»
Emili Beüt, Camins d’argent (1950).
Camins d’argent, o més aviat camins de còdols… Perquè, com assenyala encertadament el professor Antoni Aguilella, coordinador d’aquest número deMètode, el tarannà dels rius valencians és més prop del llit eixut, a vessar de baladrars, que de la ziga-zaga argentada –el líquid tresor– de l’aigua. Cal reivindicar, doncs, la rambla com un espai naturalístic que ens és propi, i que és, si més no, el més característic de les conques mediterrànies. En aquest monogràfic de Mètode, descobrireu una anàlisi primmirada de la problemàtica de l’aigua (canalitzacions de barrancs, destrucció de vegetació de ribera, contaminació, etc.), així com un estudi detallat i contundent sobre les implicacions del Pla Hidrològic Nacional.
No obstant això, en aquest darrer número de Mètode, també tenim el privilegi de publicar un text inèdit de la doctora Lynn Margulis, un bellíssim article sobre les seues investigacions sobre els tèrmits i els seus endosimbionts. Aquest text ve precedit per les paraules del professor Antonio Lazcano, arran de la presentació del llibre d’homenatge a Lynn Margulis publicat per la Universitat de València, i que també ressenyem. Tot amb tot, un emotiu document sobre aquesta brillant investigadora, sens dubte un dels noms més preclars i significatius de la història de l’evolucionisme. Un número deMètode, al capdavall, que no sols supera per primera vegada el centenar de planes, sinó que resulta més variat, atractiu i complet que mai. Esperem, doncs, que siga del gust de tothom.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 38, Estiu 2003.
