Editorial núm. 48

Qualsevol ullada a la cartellera o a les novetats d’un videoclub ens mostra que la ciència és present en les estrenes de cinema. Les pel·lícules de ciència-ficció (en sentit estricte o aproximatiu) són cada vegada més abundants, i tenen una clientela assegurada. Tanmateix, sovint el reflex que es realitza de la ciència i dels seus conreadors és de caire negatiu. Quasi sempre la humanitat ha d’enfrontar-se a les conseqüències de l’ambició i egolatria científica, que la condueix a crear tot tipus de monstres: des de «terminators» implacables fins a clons infeliços i altres desgràcies apocalíptiques. D’aquesta manera, i deixant de banda algunes excepcions, la ciència i la tecnologia són durament criticades per aquesta indústria, quasi sempre hollywoodenca.

No obstant això, com es veu en aquest monogràfic de Mètode, esplèndidament dirigit per Jesús Navarro i Josep Pardo, aquestes pel·lícules de ciència-ficció estan a vessar d’errors conceptuals. Hi ha una percepció ja estereotipada de la ciència, un clixé del qual els guionistes no volen prescindir. Així les coses, el que podria ser una col·laboració activa entre científics i guionistes es converteix en la major part dels casos en una relació insatisfactòria i frustrant. I un gènere que cinematogràficament podria ser espectacular perd possibilitats de versemblança per una simple qüestió d’un bon assessorament científic. D’això, i de moltes altres coses sobre ciència i cinema, tracta aquest «Fotogrames de ciència».

Per altra banda, en aquest nou número de Mètode, tancarem l’any Einstein, amb uns suggerents articles sobre la relació del científic amb els mitjans de comunicació. També cal destacar l’extens document sobre el mas i el món rural de muntanya, realitzat per Rafael Cebrián, un dels millors coneixedors del paisatge valencià. Així com les nostres seccions fixes, cada vegada més nombroses i abellidores.

Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 48, Hivern 2005/06.

© Mètode 2014 - 48. Fotogrames de ciència - Hivern 2005/06