Editorial núm. 81

Entre els animals, les migracions tenen una importància cabdal. Els individus de la majoria de les espècies es veuen abocats a la necessitat d’abandonar el seu lloc de naixença en determinats moments de la vida, ja siga per l’escassetat de recursos tròfics o per la competència entre familiars. Aquests moviments ocasionen també friccions en els grups d’acollida, poc receptius respecte als nouvinguts. Alhora, els processos migratoris també han estat cabdals per a l’evolució humana. Els grans trajectes dels nostres avantpassats prehistòrics van determinar la composició genètica de la nostra espècie, així com les invasions massives durant les diferents etapes de conquestes i colonitzacions. En l’actualitat, les migracions humanes són conseqüència de motius polítics i, sobretot, econòmics. En aquest últim grup s’ha d’incloure tant els migrants que, ofegats per la misèria, arrisquen la vida a la cerca d’una vida millor, com paradoxalment aquells que des d’una posició privilegiada decideixen canviar d’aires en un nou país, com s’esdevé amb els nord-europeus que poblen àmplies zones mediterrànies de la península Ibèrica. En qualsevol cas, aquests processos migratoris han tingut una gran incidència tant en els països d’origen com en els d’acollida, que massa sovint han mostrat la seua pitjor cara en forma de racisme i xenofòbia. Totes aquestes qüestions són les que s’aborden en el monogràfic de Mètode, coordinat de manera molt brillant pels professors Ester Desfilis i Domingo Pujante. En aquest número s’anima el lector a reflexionar sobre les raons dels fluxos migratoris, tant des d’una perspectiva biològica com socio-cultural, i a buscar d’entendre el rerefons innat que anima moltes vegades aquests èxodes. I tot això, acompanyat per les poderoses imatges del pintor Juan Genovés, artista sempre compromès amb les pulsions del seu temps. Finalment, volem donar la benvinguda a dues noves seccions, Natural-ment, d’Ester Desfilis i Pau Carazo, on tractaran temes de comportament animal, i El lladre de cervells, de Pere Estupinyà, que reflexionarà sobre l’actualitat científica, il·lustrada pel dibuixant valencià Moisés Mahiques. I també volem agrair als investigadors Jordi de Manuel i Salvador Macip la gran tasca realitzada amb el llibre Científics lletraferits, una suggerent proposta de contes escrits per científics, acompanyada per l’obra del gran Jaume Plensa, i que s’adjunta als subscriptors amb aquest número. Tot plegat, una nova visió polièdrica, transversal, rica i diversa de la ciència.