Les dades avui dia s’han convertit pràcticament en un sinònim de fiabilitat. Les xifres són utilitzades per a reforçar les informacions periodístiques, i els polítics les esgrimeixen per donar suport al seu discurs, o restar força al del contrari, per posar dos exemples als quals estem ben acostumats. L’estadística ho ha impregnat tot i ja l’hem acceptada com a part de la nostra vida quotidiana. També, o sobretot, com a part de la ciència, de la qual ha esdevingut una eina molt potent. Les aplicacions científiques de l’estadística van molt més enllà d’allò que veiem en el nostre dia a dia, amb aplicacions concretes en diverses disciplines científiques. Per això es fa necessari conèixer els mecanismes que utilitza, i poder discernir també quan es fa un bon ús de quan s’està aplicant incorrectament. Perquè el mal ús de l’estadística en ciència també pot donar lloc a resultats erronis o ineficients.
De tot açò ens ocupem en aquest monogràfic, coordinat pels professors David Conesa i Francisco Montes, on es repassa la història de l’estadística i es mostren les diferents aplicacions que té en física o medicina, o l’ús que se’n fa per legitimar els resultats científics. El monogràfic es completa amb una entrevista al professor Alan E. Gelfand, una reconeguda figura dins de l’àmbit de l’estadística. Tot a través de les pàgines il·lustrades per l’artista Ana Donat, amb el seu particular llenguatge de símbols i conceptes.
Aquest número inclou a més dos documents que aprofundeixen en dos temes relacionats amb la història de la ciència. El primer ens aporta una nova perspectiva sobre les contribucions científiques d’Antoni de Martí i Franquès, mentre que el segon proposa una visió original de l’obra d’Edgar Allan Poe i de Guy de Maupassant i el seu interès pels estats mentals alterats.
Un número de Mètode que arriba acompanyat de les seues habituals seccions i articles de divulgació i entrevistes, com les que realitzem al físic Leonard Parker, descobridor de la creació cosmològica de partícules, i a Mariano Barbacid, oncòleg del CNIO. Tots dos ens ofereixen la seua perspectiva de dos camps diferents de recerca, en física i en medicina, però amb una cosa en comú, una gran passió pel seu treball. Tot acompanyat d’articles de divulgació, com el dedicat a la botànica en la literatura sagrada, a càrrec de Daniel Climent i Carles Martín, o el text guanyador del Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives sobre la malaltia de la febre Q, una patologia bastant desconeguda però de gran interès històric i sanitari.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 83, Tardor 2014.
