La participació activa de la societat en la ciència no és nova. Hi ha àmbits com l’astronomia o la botànica, per posar només dos exemples preclars, en què el pes de les persones aficionades o amateurs ha estat considerable. Tanmateix, la progressiva professionalització del coneixement científic, cada vegada més especialitzat, ha anat incrementant la distància entre els que es dediquen professionalment a la ciència i la resta de la ciutadania. D’altra banda, la ciència, com a activitat social que és, requereix dotar-se d’elements que la porten a ser més oberta i participativa. El concepte de ciència ciutadana, com es veu en el monogràfic d’aquest número, no té una definició unívoca sinó plural, com la societat mateixa. Tot i això, es pot dir que està determinat per la contribució activa de la ciutadania en la investigació científica. En processos d’observació i recol·lecció de dades, la participació ciutadana fa possible obtenir un volum i diversitat d’observacions que seria difícil d’aconseguir d’una altra forma. Però, a més, permet fer-ne el seguiment i beneficiar-se del resultat. La tecnologia ha facilitat aquesta col·laboració a través d’aplicacions mòbils, webs i xarxes socials (com ja mostràvem en l’article «Atrapar el [mosquit] tigre», publicat en el número 88 de Mètode i on els autors afirmaven que estàvem al principi d’una nova era de la comunicació entre ciutadania i comunitat científica). La ciència ciutadana s’ha desenvolupat amb força i continuarà evolucionant al llarg de les pròximes dècades. Les fronteres entre disciplines, i entre professionals i no professionals de la ciència, comencen a flexibilitzar-se. En un món divers, plural i democràtic, el coneixement científic ha de combinar i aprofitar tant les aportacions individuals com les col·lectives. D’aquesta manera, la societat ha entrat en escena per a representar el paper que li correspon i contribuir a fer un món més culte i lliure. En el monogràfic col·labora el dissenyador gràfic Diego Mir, que ha creat una sèrie pensada per a il·lustrar aquest tema.
A més, en aquest número trobem un perfil de Ramon Folch, autor del llibre Abecedari socioecològic, la darrera publicació de la col·lecció «Monografies Mètode». Entrevistem també el vicerector d’Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo, que ens ofereix la seua visió de la pandèmia com a gestor universitari i especialista en salut. De medi ambient, investigació i del sistema científic parlem amb Fernando Maestre, Premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient 2020. Tot això acompanyat d’articles en profunditat sobre aspectes ecològics del nostre territori.
