Editorial núm. 26

01-26

El Mediterrani no és ni tan sols un mar; és, com s’ha dit, “un complex de mars”, i de mars, a més a més, es­qui­txats d’illes, tallats per penínsules, envoltats per costes ramificades. La seua vida es troba barrejada amb la terra, la seua poesia té molt de rústica, els seus marins són, quan arriba l’hora, camperols tant com homes de mar. El Mediterrani és el mar de les oliveres i de les vinyes tant com el dels mercaders, i la seua his­tòria no es pot separar del món terrestre que l’envolta, com l’argila que s’enganxa a les mans de l’artesà que la modela. Lauso la mare a tente’n terro (“Elogia la mar i queda’t a terra”), diu un proverbi provençal. Per això costa feina saber quina classe de personatge històric és aquest Mediterrani: necessitem, per arribar a es­brinar-ho, posar en l’empresa molta paciència, remenar molts papers i exposar-nos, evidentment, a certs errors inevitables.

Fernand Braudel, El Mediterrani i el món mediterrani en l’època de Felip II (1966).

És ben cert que, com assenyala el filòsof Daniel Dennett, el missatge darwinista encara no ha estat pres seriosament per la societat. En certa manera, existeix un prejudici, una prudència, un recel a aplicar d’una manera profunda i exhaustiva el llegat intel·lectual de Charles Darwin. L’home és un producte més de “l’arbre de la vida” (com tan bé ens explica el professor Juli Peretó en el seu article) i n’és el resultant últim dels atzars de l’evolució. El procés de la selecció natural i el seu resultant, la biodiversitat (la “música” de l’arbre de la vida, parafrasejant Jacques Monod), conforma un corpus teòric complexíssim, i que ben probablement l’home ha començat a capir tan sols en una petita part. Per això, s’ha cregut convenient dedicar el monogràfic de Mètode a l’evolució, a tots aquells processos que permeten passar del caos més inversemblant al més delicat disseny. Ara bé, en aquest número de Mètode també trobareu noves propostes i nous i engrescadors articles. Des d’un documentat treball sobre la vida íntima d’Einstein, fins a un molt suggerent recorregut per la costa valenciana, amb belles descripcions paisatgístiques i encertades reflexions ecològiques. També cal donar la benvinguda a la nova secció “Instants de natura”, que anirà a càrrec del fotògraf Albert Masó, que número rere número ens descobrirà com copsar amb una instantània l’ànima de la natura. Tot amb tot, una prova més del procés “evolutiu” que també experimenten aquestes planes. I, en aquest sentit, cal informar queMètode serà aviat consultable en la xarxa (www.metode.cat). Esperem que el resultat aconseguit –aquest ardu treball que es produeix en cada número des del caos inicial fins al disseny final– siga de nou del gust dels nostres lectors.

Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 26, Estiu 2000.

© Mètode 2013 - 26. Redescobrir el litoral - Estiu 2000