«Regnant Osiris com un rei terrenal, va redimir els egipcis del salvatgisme, els va promulgar lleis i els va ensenyar el culte dels déus. Abans d’ell, els egipcis eren caníbals, però Isis, germana i esposa d’Osiris, va descobrir el blat i l’ordi, que creixien silvestres, i Osiris va introduir el conreu d’aquests cereals entre les gents, que aviat s’afeccionaren a menjar-ne i que abandonaren el canibalisme immediatament. D’altra banda, es conta que Osiris va ser el primer a recol·lectar els fruits dels arbres, a emparrar vinyes i a xafigar raïm. Desitjant comunicar aquests descobriments beneficiosos a tota la humanitat, va lliurar el govern d’Egipte per complet a la seua esposa Isis i se’n va anar pel món difonent els beneficis de l’agricultura i de la civilització pertot arreu que passava. Als països on el rigor del clima o la pobresa del sòl impossibilitaven el conreu de la vinya, va pensar de consolar els seus habitants del desig del vi elaborant cervesa d’ordi. Sadollat de riqueses regalades per les nacions agraïdes, va tornat a Egipte i, en consideració als beneficis que havia atorgat a la humanitat, va ser exaltat i adorat com una deïtat.»
J. G. Frazer, The Golden Bough (1972).
La ciència del vi, en efecte. Pot semblar un tema que s’allunye dels interessos d’una revista de difusió científica. I, tanmateix, res més lluny de la realitat. El vi, com a producte natural, té uns evidents interessos per a una revista de les nostres característiques. I no sols per això, sinó també perquè –com molt bé ens recorda el professor Juan Piqueras– la nostra universitat des d’antic ve realitzant diverses línies d’investigació relacionades amb la viticultura. Alhora en els nostres centres d’investigació es realitza una recerca puntera en aspectes relacionats amb la biotecnologia i la nutrició del vi, com tot seguit es demostra en aquestes planes de Mètode. A més a més, hem tingut accés al celler i als ceps del cantant Lluís Llach, que en una sucosa entrevista ens narra les seues peripècies vinícoles, entestat a implantar al Priorat un cultiu modèlic des del punt de vista del desenvolupament sostenible. D’altra banda, a les planes de Mètode també trobareu una ben saborosa entrevista amb Rolf Tarrach, president del CSIC, i en la qual manifesta controvertits punts de vista sobre el que hauria de ser la investigació, amb una sentència d’entrada ben indicativa: “Continue sent radical”. Tot això és el que descobrireu en aquest número 29 de Mètode, així com un entretingut reportatge sobre les expedicions malanguanyades, una intel·ligent conversa amb John Avise en què manifesta les dificultats de realitzar una investigació darwinista als Estats Units d’Amèrica, o bé una nova secció titulada “Botànica estimada”, a càrrec del primmirat metge Joan Pellicer. Tot això i moltes més coses, al voltant del vi, o bé com a complement aperitiu, com s’esdevé amb el darrer text literari del prestigiós científic Pere Puigdomènech. Un àpat ben nodrit que de segur agraïreu. Tot i que tan sols siga als descobridors que marca la tradició: els germans (i esposos) Isis i Osiris.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 29, Primavera 2001.