“He volgut tractar la filosofia de manera que no semblara filosofia; he intentat conduir-la fins un punt que no fóra ni massa àrida per a la gent normal ni massa senzilla per als savis. Es pot fer buscant el punt en el qual la filosofia convé a tothom”.
Bernard de Fontenelle, Entretiens sur la pluralité des mondes, (1686)
La frase de Fontenelle potser és una de les declaracions més explícites del que ha de ser la bona divulgació científica. Tractar la filosofia (és a dir, la ciència) de manera que no ho semble, a fi que arribe a tothom. Fontenelle assegura que això és possible; que es pot parlar de temes difícils i abstractes de manera que siguen accessibles a tothom, i sense desvirtuar el pensament científic. I els seus “Entretiens sur la pluralité des mondes”, on es va divulgar el copernicanisme, en són la millor prova: l’obra de Fontenelle es va convertir en el primer ‘best-seller’ de la divulgació científica, traduïda a nombrosos idiomes durant el segle XVIII.
Aquesta recerca de noves formes de “conduir la filosofia” ha estat el tema central d’aquest nou número de Mètode. Amb aquesta “Ciència animada” hem volgut analitzar diferents percepcions en el moment de difondre el pensament científic: des de distints aspectes de la història de la divulgació, fins als còmics o els cafès científics. Alhora en aquest número comptem amb dues entrevistes excepcionals: Umberto Eco, que ens parla de ciència i màgia (i de la necessitat imperiosa de difondre el pensament científic per tal de contrarestar les paraciències), i Edward O. Wilson, que ens alerta de la destrucció de la biodiversitat (i de la necessitat d’un compromís de la comunitat investigadora per tal d’evitar aquesta catàstrofe). Al capdavall, un nou número de Mètode a vessar d’articles i idees, com ara un bell i esborronador reportatge sobre la biodiversitat de l’horta de València, i la seua indefugible extinció. Perquè la divulgació de la ciència no és, ni de bon tros, una qüestió menor: és una necessitat ineludible per tal de construir un futur millor.
