«Quando se baxa de los montes áridos y destemplados de Benifazá, ó después de atravesar la multitud de montes y barrancos que ocupan lo mas septentrional del reyno, causa recreo el ver llanuras bien plantadas de algarrobos y viñas; el pisar alfombras, cuyos matices se multiplican al paso que las producciones de la huerta; el descubrir en fin el mar siempre interesante.»
Antoni Josep Cavanilles
«Homme libre, toujours tu chériras
la mer!»
Charles Baudelaire
“La mar sempre interessant”, escrivia Cavanilles. I és ben cert, és indubtable que la mar és sempre “interessant”. No sols per la seua profunda bellesa, sinó també pel món que amaga, per l’univers infinit de formes de vida. “La mer, toujours recommencée”, va escriure Paul Valéry, posant-hi un punt més de reflexió en aquell moviment continu de les aigües. La mar és sinònim de vida (i d’origen de la vida), però també d’espai infinit, inabastable, insondable: i, per tant, d’alguna manera, epònim de llibertat.
En aquest número de Mètode ens acostem al coneixement del medi marí des d’aquesta perspectiva pluridisciplinar. Què sabem de nou dels nostres mars i oceans? Quines noves respostes estem obtenint amb els darrers avenços tecnològics? Quina és la salut de la diversitat marina? Quins són els projectes de conservació i divulgació? Aquest monogràfic es clou amb una entrevista amb Paul K. Dayton, de l’Institut Oceano-gràfic de Califòrnia (SCRIPPS), un dels més destacats defensors de l’Antàrtida: un testimoni singular i crític que arremet contra gran part de la comunitat investigadora del seu país i contra la seua societat “que no creu en l’evolució”.
En aquest nou número de Mètode també trobareu un dossier dedicat a l’Any de la Física, amb entrevistes sobre Einstein i amb un atractiu reportatge sobre la interpretació de les idees einstenianes per pintors com Joan Miró. Així com les seccions habituals de llibres, de didàctica i d’assaig. I un document sobre el bala-dre, tan bell i verinós, tan propi de les nostres rambles. En fi, un número deMètode, sempre “interessant”. I, d’això no hi ha dubte, en constant moviment.
