«Sorprèn que encara a hores d’ara la guerra siga una forma de solucionar les coses.»
Jules i Edmond Goncourt, Journal, 1851.
«L’home és l’únic ésser capaç de consagrar-se ple d’entusiasme al servei dels valors suprems. Però depèn d’una fisiologia comportamental d’origen animal que al mateix temps és un perill per als seus mateixos germans. I l’home comet fratricidi convençut d’haver-se vist obligat a fer-lo en servei d’aquests mateixos valors suprems.Ecce homo!»
Konrad Lorenz, Sobre l’agressió, 1963.
Una història de violència. En efecte, la història humana és, en molts aspectes, un llarg relat de l’agressió. Sobta que en plena era tecnològica i de la informació la guerra siga encara no sols una forma de solucionar les coses, sinó una estratègia ben efectiva. Pensem en Afganistan, en l’Iraq, en els Balcans, en Gaza i Cisjordània… L’agressió humana és present constantment en el nostre comportament, i no sols en els grans conflictes bèl·lics, sinó també en la vida domèstica. Els maltractaments a les dones, la persecució escolar, les bandes urbanes… tot indica que l’agressivitat forma part consubstancial del nostre comportament animal.
En aquest número de Mètode, coordinat per Adolf Tobeña i Ester Desfilis, tractem aquestes possibles bases biològiques de l’agressivitat humana. Aquest número arriba acompanyat per la colpidora portada de Carmen Calvo, una de les artistes més prestigioses i innovadores del nostre país. Alhora hem comptat amb altres contribucions del món de les arts: amb les investigacions gestuals d’Antonio Barroso i els dibuixos dramàtics i punyents de María Gómez. Tot plegat un nou número de Mètode, emocionant i suggerent, a vessar d’articles atractius, com ara el dedicat a la història del Big Bang i els primers segons de l’univers o el dossier que recupera el vell i nostrat cultiu de la seda. Una nova edició amb la qual arribem al número 50. Cinquanta números de Mètode cultivant la ciència.
