«La petita papallona, blau celest, és laPlebejus (Lysandra) cormionJournal of the New York Entomological Society, Vol. 49, p. 265).
[…]. Potser no té la suficient categoria per merèixer un nom, però siga el que siga –una nova espècie en procés d’aparició, una sorprenent mutació,
o un encreuament casual–, continua essent de tota manera una gran i deliciosa raresa»
Vladimir Nabokov, Parla, memòria, 1966.
Botànic i col·laborador de Mètode, i defensor de la natura del nostre país.
En efecte, la sospita de Nabokov –que es reflecteix en la cita que encapçala aquest número– era fundada: aquella papallona blau celest no era una bona espècie. Però era d’una encisadora raresa. Aquesta és una de les màgies de l’estudi de la natura: la bellesa que atresora allò exclusiu i únic, el goig de la recerca i del descobriment irrepetible. Aquest número sobre l’endemicitat, coordinat pel botànic Josep Antoni Rosselló, ha volgut incidir en aquesta investigació, en «el perquè de la raresa». Hi ha zones a la Mediterrània que són centres d’endemicitat, que per condicions especials hi creix allò rar o exclusiu. El País Valencià i les Illes Balears en són especialment riques, establint-se alhora uns vincles ben curiosos entre tots dos territoris. Mètode parla d’aquestes connexions i dels motors que generen aquesta altíssima biodiversitat. Tot això acompanyat per alguns apunts del natural de Javier Chapa, un dels nostres pintors més avantguardistes, que en aquest cas ens ha preparat unes aquarel·les molt belles.
Per altra banda, en aquest número també trobareu un ampli dossier dedicat al món de l’astronomia, arran de la celebració del congrés internacional d’aeronàutica a València, un dels més prestigiosos del món. I un bonic document sobre les velles sendes i camins, cada vegada més oblidades i en perill, necessitades d’estudi i protecció. Així com una suggerent reflexió d’Andrés Moya sobre la soledat del científic, que obre el número juntament amb els vius dibuixos de Ximo Amigó. Tot plegat, un nou Mètode: si més no, encisador i rar.
