Editorial núm. 64

En qüestions de ciència, l’autoritat de mil no val tant com l’humil raonament d’un sol individu.

Galileu Galilei

La cita que encapçala aquest editorial marca l’inici de la ciència moderna. Galileu ens adverteix que la ciència no és una disciplina democràtica, que no atén a la majoria, sinó a la veracitat dels fets. Tant se val el que puguen pensar milers d’individus: els fets són els fets, i contra aquests no valen ni desitjos ni tergiversacions. Tard o d’hora, el coneixement científic posarà les coses al seu lloc. Des que el 1609 Galileu va construir el telescopi, i va observar la Lluna i el Sol, la força de l’observació i de l’empirisme ha anat desbancant les creences més arrelades i dogmàtiques. L’astronomia actual, i per tant la ciència contemporània, és deutora d’aquest esforç de Galileu: un posicionament que quasi li va costar la vida. En aquest monogràfic, coordinat per Manel Perucho i Joan Ferrando amb gran dedicació i saviesa, hem volgut recordar aquells moments i, al mateix temps, visitar els ítems més importants de l’actual coneixement del cosmos. En aquest número també publiquem dos amplis documents sobre Charles Darwin: un article en extensió sobre la família del naturalista, realitzat per Emma Darwin, rebesnéta del naturalista, i una entrevista amb Janet Browne, sens dubte la millor biògrafa de l’autor deL’origen de les espècies. Des d’aquest editorial volem agrair als organitzadors de l’Any Darwin l’esforç realitzat durant aquesta efemèride. Sens dubte, en aquest bicentenari del naixement de Charles Darwin, la Universitat de València ha tornat a marcar una fita en la historiografia de la ciència.

Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 64, Hivern 2009/10.

Editorial

© Mètode 2011 - 64. La mirada de Galileu - Número 64. Hivern 2009/10