Control de la naturalesa és una expressió concebuda amb arrogància i nascuda en l’era neandertal de la biologia i la filosofia, quan se suposava que la naturalesa està al servei de l’home. Els conceptes i pràctiques de l’entomologia aplicada daten, en bona mesura, d’aquella Edat de Pedra de la ciència. Per a la nostra tremenda desgràcia, una ciència tan primitiva s’ha dotat de les armes més modernes i terribles, i aquestes, utilitzades contra els insectes, s’han tornat també contra la terra.
Rachel Carson
La cita de Rachel Carson que encapçala aquest text és molt simptomàtica de com en poc temps ha canviat la nostra percepció de la natura. Carson parla d’arrogància de l’home, que vol «controlar la natura», domesticar-la, fins i tot eradicar-la («entomologia aplicada»). L’escriptora nord-americana fou una de les primeres veus en alçar-se en defensa de la natura, almenys d’una manera que podríem titllar de contemporània, amb el seu llibre Primavera silenciosa. En aquest número de Mètode, coordinat per Maria Josep Picó i Nel·lo Pellisser, s’ha volgut analitzar aquest moviment des del periodisme ambiental fins als grans popularitzadors de la natura com ara David Attenborough (del qual us presentem un sucosa entrevista realitzada per Bienvenido León). Aquest número de Mètodetambé compta amb un destacat document, centrat en la recent investigació del DNA dels neandertals, i escrit per l’investigador Carles Lalueza: en aquest se’ns explica com la humanitat posseeix gens en comú amb els neandertals, la qual cosa tan sols pot justificar-se des de la hibridació. Un terme, el del neandertal, que caldrà repristinar, i emprar a partir d’ara amb un sentit menys pejoratiu (la mateixa Rachel Carson parla de «l’era neandertal de la biologia i de la filosofia»). Al capdavall, el mètode científic mou això: a una constant revisió dels nostres conceptes sobre la naturalesa. Finalment, volem donar la benvinguda a una nova secció, à càrrec de l’artista valenciana Carmen Calvo, que posarà en cada monogràfic de Mètode el seu contrapunt, punyent i poètic. La mirada calviana és, com ha dit un crític d’art, pura poesia muda…
