De vegades es troben en qualitat d’amics o vells coneguts que no triguen a agrupar-se, a unir-se, sense modificar res entre ells, tal com es barreja el vi amb l’aigua. A canvi, unes altres es mantenen alienes i no s’avenen de cap manera, ni per mescla i molta mecànica, com l’oli i l’aigua.
J. W. Goethe. Les afinitats electives(1809)
«La revolució no necessita savis», sembla que va etzibar el jutge del tribunal revolucionari a Lavoisier, poc abans que el condemnaren a mort. La història dels homes és a vessar de moments transcendents, que han canviat el curs de la història. Què hauria estat de la ciència a França si la revolució haguera incorporat els seus savis? Com hauria canviat el curs dels fets? En aquest monogràfic dedicat a la química, elaborat dins del context de les celebracions de l’Any Internacional de la Química, hem volgut reflexionar sobre la transcendència de la figura de Lavoisier, i sobre la manera com ell, més que ningú, representa el naixement d’aquesta nova disciplina. El monogràfic, coordinat pels professors Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez, pretén mostrar una visió pluridisciplinària d’aquest camp, tant des del context de la història de la ciència com des de la percepció social que se’n té. En aquest sentit, l’entrevista a Bernardette Bensaude-Vincent, una de les màximes estudioses de la figura de Lavoisier i de la visió social de la química, és un complement perfecte. Com també ho és la proposta artística de Uiso Alemany, que, amb la seua agosarada galeria de rostres de químics (químics entotsolats), introdueix un element punyent i brillant. Tot plegat un nou número de Mètode, ben atapeït de suggeriments, on els articles de fons es complementen amb les imatges, amb les tribunes, amb les entrevistes, amb les propostes didàctiques… Unes afinitats, electives o no, que de segur que haurien agradat a l’autor del Werther.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 69, Primavera 2011.
Editorial núm. 69
Editorial núm. 69