Editorial núm. 89

«Sentia jo llavors vivíssima curiositat –una mica novel·lesca– per l’enigmàtica organització de l’òrgan de l’ànima. “Regna l’home –em deia– sobre la Naturalesa per l’excel·lència arquitectònica del seu cervell.”» Així explicava Santiago Ramón y Cajal en les seues memòries l’interès que sentia per l’estudi de l’estructura del cervell. Tal i com assenyalen les coordinadores del monogràfic d’aquest número de Mètode, les professores Ester Desfilis i Loreta Medina, comprendre aquest òrgan ha estat una aspiració fonamental de l’ésser humà, i com a tal continua essent un dels grans reptes de la ciència. En les pàgines d’aquest número de Mètode ens acostem a diferents aspectes del cervell, del seu desenvolupament i evolució, a través de diverses perspectives que es completen amb una entrevista al neurocientífic holandès Rudolf Nieuwenhuys, pioner en el camp de la neuroanatomia. Unes pàgines acompanyades de la potent obra de l’artista Lidó Rico, realitzada en col·laboració amb neurocientífics, en una mostra més de la manera com ciència i art sovint van de la mà en la recerca i exploració de l’essència humana. Aquest número ens ofereix a més una selecció d’articles sobre diferents aspectes de la ciència que estan presents en el nostre dia a dia: la representació de la ciència en la festa de les Falles; l’estèvia, una planta que s’ha popularitzat en els últims anys i que deu el seu nom a un botànic valencià, i els reptes de la recerca clínica a l’hora de determinar els tractaments eficaços en les teràpies. Tot acompanyat de dues entrevistes, una a l’astrònoma Jocelyn Bell, descobridora dels púlsars, i l’altra al físic Carlo Rovelli, professor de la Universitat Aix-Marsella i autor de llibres de divulgació de gran acceptació.