Editorial núm. 92

«Quan mire el cel estrellat m’abisme en la seua infinitud» escrivia Pascal. Certament, la mirada al cel estrellat és motiu de qüestions eternes, sobre la nostra insignificança en el cosmos, sobre la raó de tot plegat, sobre la incapacitat humana per a capir l’origen de tot. I, tanmateix, aquella volta celeste que els humans mirem amb enlluernament, i que ha donat lloc a tantes evocacions dels poetes, és un lloc molt més terrible que no puguem imaginar. Els coordinadors del monogràfic, els professors Manel Perucho i José Antonio Font, l’han titulat precisament «L’univers violent», perquè allà, en aquella infinitud, els processos estel·lars assoleixen unes magnituds inimaginables. Explosions d’estels, forats negres, fluxos de matèria, tot  aboca a una generació i destrucció constant, a una activitat còsmica realment extraordinària. El nostre planeta està situat en un racó particularment tranquil de la galàxia, i aquesta és la sort que tenim els humans. Tot allò ho podeu llegir en els diferents articles del monogràfic, il·lustrats pels olis de la pintora valenciana Aurora Valero, que ja fa temps que investiga les possibilitats artístiques del cosmos. En aquest número de Mètode també presentem altres continguts atractius, com la ciència a la Viquipèdia, l’origen de l’estetoscopi o els passos pel Marroc del nostrat botànic Pius Font i Quer, amb documents gràfics inèdits. Alhora, en l’apartat de llibres iniciem una nova secció, titulada «Lectures essencials», on destacarem una obra que ens semble de particular rellevància, i que serà il·lustrada per l’artista Perico Pastor. Perquè, comptat i debatut, cal llegir ciència: potser així l’abisme d’aquella infinitud, que tant trasbalsava Pascal, siga menys inquietant.