Editorial núm. 94

Hi ha tot un gènere dins de la divulgació de la ciència dedicat a la paleoantropologia. I és prou recent: potser unes de les primeres obres són els llibres de Richard Leakey (Orígens, La formació de la humanitat), on explicava amb entusiasme com, junt amb els seus pares (els cèlebres i aventurers Louis i Mary Leakey), va descobrir les petjades fòssils de Laetoli, al cor d’Àfrica. Aquelles petjades que suggerien que fa tres milions i mig d’anys un grup de primats ja avançava dret sobre les seues cames. Després seguiria el bell text de Donald Johanson (El primer avantpassat de l’home), i l’emoció amb què descriu la formidable troballa de les restes de Lucy, el primer esquelet d’australopitec. I molts treballs més, com ara tota la nissaga dedicada al fabulós jaciment d’Atapuerca, on Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José Ma Bermúdez han dut a terme una excepcional tasca de divulgació. El professor Jordi Agustí també ha estat un destacat divulgador de l’antropologia humana (amb títols tan recomanables com Del Turkana al Caucas. L’evolució dels primers pobladors d’Europa) i en aquest número de Mètode coordina un grup molt destacat d’investigadors que donen les noves claus per a entendre l’evolució humana. Tot això, acompanyat amb el dibuixos de Moisés Mahiques, de cossos retorts i laberíntics, que d’alguna manera resumeix molt bé l’intricat i, de vegades, quasi inextricable camí que han seguit els nostres ancestres. Encara queda molt per saber (i molt per divulgar), però sens dubte la nostra història evolutiva és fascinant. Com bé mostra aquest nou número de Mètode.

© Mètode 2017 - 94. Sapiens - Estiu 2017