Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), ara ja s’han incorporat al nostre dia a dia. L’ús de drons en diferents àmbits, l’anàlisi de grans quantitats de dades o la presència de la robòtica en medicina són algunes de les aplicacions que ja podem veure. Inclús la creació artística és un terreny on ja participen els robots, com mostra The Painting Fool. Algunes de les obres resultants d’aquest projecte d’intel·ligència artificial són les que han estat emprades per a la portada i les pàgines interiors d’aquest monogràfic.
Però tal com assenyalen els coordinadors del monogràfic, Carme Torras i Ramon López de Mántaras, encara hi ha aspectes que s’escapen als robots, com la nostra pròpia i genuïna comprensió del món. Així i tot, el que és cert és que totes aquestes qüestions obren debats ètics que cal plantejar urgentment, i un dels objectius d’aquest número és precisament obrir una finestra de reflexió sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial i els dilemes ètics i morals que haurem d’afrontar.
Sobre ètica precisament, en aquest cas de la comunitat científica en general, ens parla Martín Aluja en una entrevista molt pertinent. «Els científics som part de la societat i en una societat malalta de corrupció, acabes vivint voltat de mals exemples», ens adverteix el professor Aluja. Un número que es completa amb articles que analitzen qüestions d’actualitat com l’ús de dades massives, big data, o la protecció de la posidònia a les illes Balears, amb d’altres en què descobrim qüestions històriques i culturals sobre el teixó i sobre una planta americana que va tenir un gran impacte en la cirurgia del segle xx.
