Fa unes setmanes vam patir un atac informàtic a la web de Mètode que, per sort, es va poder resoldre ràpidament. Per precaució vam tindre durant unes hores un accés restringit i per accedir-hi calia passar un captcha visual, un test on s’ha de fer clic en determinades imatges i que serveix per a diferenciar si l’usuari és un robot o un humà. Allò ens va donar una percepció real de fins a quin punt les interaccions amb les màquines són constants i formen part de la nostra quotidianitat.
Amb motiu de la commemoracio dels 150 anys de la publicació de L’origen de l’home de Charles Darwin, és un bon moment per a preguntar-nos per on s’encaminarà el futur de la nostra societat i de la humanitat. De fet, els avançaments espectaculars que s’han produït en tecnologia i edició genètica obren moltes portes al tractament de malalties, però també a la modificació i millora de les persones. Part dels futurs imaginats ja són possibles i una altra part potser ho seran ben aviat. Tal com comenta l’especialista en robòtica Carme Torras, en l’entrevista d’aquest número: «Tot allò que es pot fer, s’acaba fent.» Per tant, aviat caldrà prendre decisions a mesura que es generen els reptes, i aquests requereixen una reflexió profunda i rigorosa sobre com serà el futur per als humans. O si més no, com ens agradaria que fos. Podem decidir quin tipus d’humanitat volem ser o ens deixarem dur, sense més, pel desenvolupament científic i tecnològic? Aquest número, coordinat per Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i de la Universitat Oberta de Catalunya, ens acosta a aquesta qüestió des de diverses perspectives. Així, trobem articles de Philip Ball i Chris Willmott sobre les possibilitats que obre el desenvolupament biotecnològic i electromecànic, així com sobre els desafiaments ètics que suposa. En aquest sentit, Miquel-Àngel Serra incideix en la necessitat d’un marc ètic global que aborde i garantesca la diversitat funcional de les persones. Finalment, els dos últims articles s’endinsen en la cultura popular i com aquesta ha concebut el futur de la humanitat: Pep Prieto ens parla de les representacions d’aquests escenaris futurs, ja siguen utòpics o distòpics, a través de la ficció en el cinema, les sèries i els còmics, i Emily Klein i Leah Ceccarelli fan una suggeridora relectura de la pel·lícula Gattaca. Tot això, amanit amb la participació de l’artista Marina Núñez, que ha construït la seua obra atalaiant l’espectacular, i alhora inquietant, transformació del cos humà.
