A la memòria de Jorge Wagensberg (1948-2018)
El desenvolupament científic i tecnològic de les darreres dècades ha conduït a veritables avenços en gran part de les àrees del coneixement. Així, per exemple, les noves eines d’edició genètica –més precises i ràpides que mai–, la identificació de nous gens implicats en malalties greus o altament discapacitants, l’enginyeria de teixits o la robòtica d’alta precisió quirúrgica, entre altres factors, han facilitat l’eclosió d’una nova era de la medicina.
Vivim, segurament, en una de les èpoques més apassionants per a la ciència. Tots aquests canvis són cada vegada més ràpids i condueixen, al seu torn, a nous i fascinant reptes. El ritme és sovint frenètic i ultraespecialitzat, de manera que s’ha de fer un esforç perquè ningú se’n quede al marge.
En temes tan cabdals com el de la biotecnologia, el conjunt de la societat ha de ser coneixedor d’aquestes innovacions i participar en el procés de debat i avaluació dels possibles beneficis i riscos. Per això mateix, és fonamental reflexionar sobre com es comunica la biotecnologia, des de la presentació dels resultats en articles científics a la recepció i interacció amb els diversos públics.
En aquest sentit, els articles d’aquest monogràfic, coordinat per Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB – CSIC), s’endinsen en temes com la forma i el temps en què es publiquen els resultats de les investigacions, la seua difusió a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, així com en la retòrica que emprem per a parlar dels avenços en biotecnologia.
Complementen el número dues entrevistes, una a Francis Mojica, microbiòleg i descobridor del sistema CRISPR, i una altra a la cristal·lògrafa i premi Nobel de Química Ada Yonath. També presentem un interessant article que aprofundeix en la gestió i l’administració de la biodiversitat i un altre que commemora el centenari del naixement del físic i divulgador Richard Feynman. En resum, un nou número de Mètode per a pensar i comunicar la ciència.
