Entrevista a Hans Peter Peters i Susanna Priest

Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València el passat setembre, vam tenir l’oportunitat de conèixer l’opinió de dos investigadors que han treballat en profunditat la interacció entre ciència i comunicació. Hans Peter Peters, investigador del Centre d’Investigació Jülich a Alemanya, ha estat autor de diversos articles en revistes com Science o PNAS, on ha estudiat la relació dels científics amb els mitjans. La professora Susanna Priest, per la seua banda, dirigeix una de les revistes científiques més prestigioses sobre comunicació de la ciència, Science Communication, on aquestes interaccions són el centre d’anàlisis i estudis. Tots dos van intercanviar opinions amb el Jardí Botànic de la Universitat de València com a marc.

Hi ha realment una escletxa entre científics i periodistes?

Hans Peter Peters: Hi ha una diferència d’opinions i objectius entre ambdós que és certa, però en general les dades indiquen que científics i periodistes solen tenir bona relació.

Susanna Priest: Crec que comparteixen el compromís amb la veritat i l’objectivitat. Per tant, potser hi ha una diferència entre les seues cultures però també comparteixen importants idees.

H. P. Peters: Avui dia és molt important per als científics estar presents en els mitjans, així que intenten adaptar-se a les expectatives dels periodistes.

Quins són els obstacles a l’hora de divulgar la ciència?

S. Priest: Crec que el principal obstacle és que hi ha molts públics diferents. Des de gent amb grans coneixements fins a d’altres als quals cal dirigir-se en un nivell més bàsic. És molt difícil.

H. P. Peters: Sí, és clar que les audiències tenen expectatives ben diferents. Diria que en general hi ha dos reptes que el periodista ha de superar. El primer és fer que la ciència siga rellevant per a audiències no científiques. I el segon, fer-la comprensible per a aquells que no són científics.

Foto: Lucía Sapiña

Hans Peter Peters: «Hi ha una diferència d’opinions i objectius, però en general científics i periodistes tenen bona relació»

La crisi dels mitjans de comunicació està empitjorant aquesta situació?

S. Priest: Aquesta és una pregunta difícil. Jo diria que no està millorant-la, per desgràcia. Se segueixen produint molts canvis.

H. P. Peters: I depèn de què entenguem per «pitjor» i per a qui. Si observem els mitjans tradicionals es pot dir que probablement la situació sí que està empitjorant. Si ens fixem en les persones que tenen grans expectatives per als nous mitjans de comunicació en termes de millora de la democràcia, probablement la situació està millorant. I encara poden passar moltes coses i no podem assegurar què n’eixirà.

S. Priest: El futur encara no està construït.

Quina és la percepció que tenen els científics dels periodistes?

H. P. Peters: Al començament de la nostra investigació un col·lega va dir que, en certa manera, els científics consideren els periodistes com una mena de secretaris. Els divulgadors transfereixen el coneixement a un altre públic no tan competent per aconseguir-ho per ells mateixos. I això, és clar, xoca amb la pròpia descripció del periodista.

S. Priest: També hi ha una diferència en allò que es considera escriure bé. Per al científic ho és el fet d’escriure en una revista científica, però cal incloure-hi tots els detalls del mètode científic, com encaixa cada peça de la investigació. Un periodista sap que a la majoria de la gent no li interessa això, el que vol llegir és què significa aquesta investigació per a la seua vida.

H. P. Peters: Això implica que el periodista no pot només transmetre la informació com un missatge dels científics, sinó que ha de reconstruir-la. Es converteix en un altre tipus de missatge, centrat en l’interès d’una altra audiència.

I com perceben els periodistes als científics?

H. P. Peters: Fins ara, les nostres investigacions mostren que avui dia estan molt satisfets amb el científic. La majoria accepta fer entrevistes quan se li demana. Les fonts científiques tenen bona reputació en la producció de notícies o com a expertes, per exemple, i en la majoria dels casos trobe que els periodistes consideren que les fonts científiques milloren els seus escrits.

S. Priest: Els científics no es consideren bons comunicadors. Molts no estan capacitats per enfrontar-se a un públic popular, o no hi tenen experiència. Així, alguns periodistes se senten frustrats perquè no aconsegueixen que el científic els proporcione la informació que necessiten per a arribar a les audiències que tracten d’assolir.

Quins errors cometen els mitjans de masses amb les notícies científiques?

S. Priest: Depèn a qui se li pregunte. Si preguntes al científic, no posar tots els detalls és un gran error. Però els mitjans no poden fer això, a causa del públic al qual tracten d’arribar. Per una altra banda, els periodistes sovint no transmeten una idea encertada de com funciona la ciència o d’on surten els resultats, com s’arriba a un acord. Podrien posar més èmfasi en aquests elements.

H. P. Peters: Per descomptat, això és ben cert. El procés de producció de coneixement no està molt ben explicat en els articles rutinaris. Potser no en tots els casos, però en general els periodistes s’interessen pels resultats i el seu significat i es preocupen menys per la veracitat, sobre si contradiuen els resultats d’altres científics, si encaixen en el pla general… A la ciència se li té en alta estima, té una bona reputació a la nostra societat i és molt creïble, però necessitem periodistes que miren entre bambolines.

Susanna Priest: «Els periodistes sovint no transmeten una idea encertada de com funciona la ciència o d’on surten els resultats, com s’arriba a un acord»

Quins són els principals errors dels científics?

H. P. Peters: No sempre pensen en l’audiència dels mitjans com a prioritària, pensen en la manera com respondran els seus caps o companys o els finançadors als articles periodístics. Això és comprensible des del punt de vista dels científics però per a una bona comunicació amb el públic és un problema.

S. Priest: Crec que per això no volen anar més enllà de les dades, perquè estan pensant què dirà el meu cap, què pensaran els meus amics i companys de professió.