Jesús Navarro i Martine Jaminon

Martine Jaminon, professora de la Universitat de Lieja, i Jesús Navarro, investigador de l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) de València, constitueixen dos reconeguts físics endinsats en el camp de la divulgació de la ciència. Amb el seu últim llibre, Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas… (Nivola, 2009), tots dos ens acosten al món de les radiacions de manera senzilla i motivadora gràcies a un interessant viatge en el temps. L’obra ens aporta les claus necessàries perquè, a partir de la nostra reflexió, esbrinem si les radiacions són beneficioses, letals o misterioses.

Què és el que van trobar d’interessant en les radiacions?

Jesús Navarro: És un tema que va i ve, que està d’actualitat amb la controvèrsia que existeix amb les antenes dels mòbils, les centrals nuclears, la imatge mèdica… Ens agradava la idea de realitzar un llibre en què es tractaren tots aquests aspectes de manera global i en el qual poguérem introduir també temes històrics, sociològics, biològics, etc. En un viatge a Lieja en què vaig coincidir amb Martine li ho vaig proposar i als dos ens va agradar la idea de compartir aquesta experiència.

© P. Bocchese

La lectura deixa moltes preguntes sense respondre, consideren que deixar preguntes obertes al lector és un mètode eficaç per a divulgar ciència?
J. Navarro: Sí, però aquesta no és l’única manera, n’hi ha moltes més. Nosaltres decidim adoptar-la perquè ens agradava reflexionar sobre el tema que estàvem comentant i invitar el lector a continuar ell mateix reflexionant-hi. Aquest llibre s’adreça a un públic general i en qualsevol llibre d’aquestes característiques hem de pensar que ens trobem davant d’un públic divers al qual cal explicar molt bé cada terme i cada situació. Potser ens ha resultat més difícil redactar les qüestions de biologia i, per això, per al lector potser aquesta haja estat la part més difícil d’entendre, precisament perquè no som experts en aquesta matèria.

De totes les radiacions que comenteu en el llibre, quines diríeu que són les més letals i quines les més beneficioses?
J. Navarro: Totes són igual de letals, de beneficioses i de misterioses. Tot depèn de l’ús il·limitat que se’n faça, de les dosis i de l’energia.

«Les radiacions en el camp de la medicina són una arma de doble tall perquè curen i maten, depèn del tipus i de la dosi que s’empre en aquests casos»
Jesús Navarro

El càncer és un dels temes que abordeu en el llibre, per ser una malaltia directament relacionada amb les radiacions. Heu comptat amb col·laboracions especials per a aprofundir en aquest tipus d’ús terapèutic?
J. Navarro: Hem tingut dos col·laboradors especialitzats en oncologia, un metge especialista de l’Hospital Universitari La Fe de València i una experta biòloga en qüestions de càncer. Les radia­cions en aquest sentit són arma de doble tall perquè curen i maten, depèn novament del tipus i de la dosi que s’empre en aquests casos.

Actualment s’estan duent a terme investigacions en matèria terapèutica del càncer amb radiacions?
J. Navarro: L’institut en què treballe, l’Institut de Física Corpuscular, fa temps que està desenvolupant un projecte per crear l’Institut de Física Mèdica, que justament investigarà en aquest camp.

Martine Jaminon: A Bèlgica, a Lovaina, utilitzen també ciclotrons per a aquesta mena de teràpies, gràcies a un equip de físics dedicats al camp de les centrals nuclears que van decidir crear un ciclotró d’aquestes característiques.

Vostès han realitzat projectes en física durant uns quants anys, van estudiar les radiacions durant molt de temps?
M. Jaminon: Nosaltres som físics especialitzats en física nuclear i hem fet investigacions en aquest sentit. El que ens ha portat a les radiacions és que aquest tipus d’energia ens ha permès conèixer una àmplia varietat d’elements connectats, però no hem treballat directament amb radiacions que influïren sobre la matèria.

© P. Bocchese

Un altre dels temes que tracta el llibre és el de les centrals nuclears. Ja que actualment hi ha una certa controvèrsia a Espanya sobre el paper de les centrals nuclears i la seua futura construcció, quina opinió teniu sobre aquest debat?
M. Jaminon: Al meu parer, les societats actuals no es poden permetre el luxe de deixar de costat aquestes centrals. Hi ha riscos potencials, però hi ha coneixement suficient per garantir una seguretat.

J. Navarro: Jo hi afegiria que aquesta és una font més d’energia que necessitem.
M. Jaminon: A més hi ha un altre tipus de centrals que s’estan investigant en aquest sentit, en les quals no faria falta centrar-se en un enriquiment nuclear perquè es produirien aquestes radiacions mitjançant acceleradors de partícules, que és un mètode més segur.

Un dels principals problemes de les centrals nuclears són els residus que generen, quines són les possibles solucions a aquest problema?
J. Navarro: Cal buscar una solució definitiva. El problema dels residus nuclears podria assemblar-se al fem que generen els residus domèstics: volem posar abocadors, però no prop de les nostres cases. S’estan proposant magatzems temporals d’entre cinquanta i cent anys per a aquests residus, però es necessita un acord.
M. Jaminon: Hi ha investigacions per a tractar els residus nuclears de manera que s’aconseguesca separar els residus més perillosos i mantenir-los en un lloc controlat.

Quines radiacions naturals de les que comenten en el llibre troben que són les més ignorades per la població?
J. Navarro: Potser el fet que nosaltres com a éssers humans som emissors de radiació. Per exemple, en un litre de llet poden arribar a produir-se 60 desintegracions per segon i ens la bevem i no passa res. O el que ocorre amb les cases fabricades amb granit a Galícia, que produeixen gran quantitat de radiacions, però no per això s’han descobert més casos de càncer.

«Les societats actuals no es poden permetre el luxe de deixar de costat les centrals nuclears. Hi ha riscos potencials, però hi ha coneixement suficient per garantir una seguretat»
Martine Jaminon

En el llibre també tracten un tema d’actualitat com és el debat sobre les antenes dels mòbils i els possibles efectes nocius que tenen en la població. Quanta veritat existeix en els rumors que apunten que aquestes radiacions poden provocar danys en la salut?
M. Jaminon: Per desenvolupar aquest tema hem llegit dades de l’última enquesta epidemiològica en què s’ha desvelat que no hi ha cap efecte o potser que, ja que els mòbils els usem des de fa només deu anys, és difícil saber quins efectes poden provocar a llarg termini, sobretot en els xiquets en fase de creixement que estan usant els mòbils. En adults s’ha demostrat que no hi ha efectes.

Quines futures aplicacions podrien augurar a les radiacions?
J. Navarro: Podrien donar-se moltes més aplicacions en medicina, ja que n’hi ha, n’hi ha hagut i de segur que n’hi haurà. Podran representar millors imatges de major qualitat de l’interior del cos humà i amb l’ús de menor radiació i, d’altra banda, el tractament que es pot aconseguir per a determinats tipus de càncer. També poden anar a més en arqueologia, per verificar les dates dels objectes trobats, per exemple.