Al llarg de la seua carrera com a investigador, el professor Elliott Sober s’ha centrat en la filosofia de la ciència, en particular en la filosofia de la biologia evolucionista.

L’origen del llenguatge ha estat sempre un tema polèmic sobre el qual encara no hi ha consens, encara que sí diverses hipòtesis. El professor Ángel López (Saragossa, 1949), catedràtic de

Entrevista a Frans de Waal, catedràtic de Primatologia de la Universitat d’Emory (Atlanta).

© Pablo Garrigós Carlos Elías és llicenciat en Química per la Universitat de La Laguna, on anys després es va titular en Periodisme.

Pedro Carrasco Sorlí és el nou vicerector d’investigació de la Universitat de València, càrrec que ha heretat de l’actual rector, el professor Esteban Morcillo. Llicenciat en Ciències Químiques, la seua

El creixement indefinit, premissa i objectiu de la civilització des de fa dos segles, ja no és viable. Així de clar ho deixa el socioecòleg Ramon Folch (Barcelona, 1946) en el seu darrer llibre, La quimera de créixer (La Magrana, 2011). Aquesta conclusió no és ideològica, diu Folch, sinó bàsicament científica, fonamentada en els límits objectius dels recursos del planeta.

El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.

Francisco Tomás Vert ens rep al seu despatx de la Facultat de Química al Campus de Burjassot. S’ha llevat l’americana, i va en mànegues de camisa, amb la corbata llampant. El professor Tomás Vert és catedràtic de Química Física de la Universitat de València, de la qual ha estat rector entre el 2002 i el 2010.

Entrevista a Elvira Rocha, catedràtica d'Ensenyament d'Educació Secundària que s'ha acabat convertint en tota una especialista en l'obra científica de Santiago Ramón y Cajal.

Després de més de mig segle recorrent el món per mostrar la naturalesa a través de la televisió, Sir David Attenborough (Londres, 1926) no ha perdut un bri de passió per la seua feina.

© J. A. Díaz Rojo Nombroses incògnites envolten l’estat actual de la paleontologia humana. En el futur d’aquesta disciplina científica hi ha projectades grans expectatives de troballes que arriben a aclarir

© A. J. Cerdà Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana i professor del departament de Geografia de la Universitat de València, va inaugurar, al mes de febrer al Jardí Botànic de

Martine Jaminon, professora de la Universitat de Lieja, i Jesús Navarro, investigador de l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) de València, constitueixen dos reconeguts físics endinsats en el camp de la

© A. Ponce     José Adolfo de Azcárraga va inaugurar el 2005 la sèrie de «Monografies Mètode» amb el llibre Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. Ara, acaba

Maria Josep Picó (Sagunt, 1973) és una de les pioneres del periodisme ambiental al nostre territori. Va començar a treballar en aquest camp l’any 1998 al diari Levante-EMV i el

© A. Ponce El canvi climàtic és avui dia un tema ben de moda a causa del ressò que n’han donat els mitjans de comunicació. Ramon Folch, doctor en Biologia per

© S. Ferrúa Zapatudo, 2007. Sergio Ferrúa, italouruguaià, es va formar com a escultor a Buenos Aires. A partir de la dècada dels vuitanta comença una intensa activitat artística que desenvolupa a

© M. Lorenzo La natura és alguna cosa diferent a allò que tractaren de fer-nos creure des del paradís terrenal o l’arca de Noè. Aquesta premissa és la que tracta d’explicar

«La polèmica entre ciència i religió, i l’actual del disseny intel·ligent, no tenen res de nou, encara que es disfressi de genètica molecular». Entrevista de Vicenç Altaió a Jaume Josa, expert en la recepció del darwinisme a Espanya.

© M. Lorenzo Valentín Villaverde (Barcelona, 1952) és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat principalment en el Paleolític mitjà i superior, l’art paleolític i

Parlem amb Xavier Bellés, entomòleg i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona, que ha adaptat al català modern el Bestiari català d'època medieval («Monografies Mètode», 2010).

La companyia Teatre de la Incertesa va visitar el passat mes de novembre la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ens van mostrar la seva segona posada en

L’any 2007 ha estat un període de celebracions al Jardí Botànic de la Universitat de València. D’una banda, com anunciava Antoni Aguilella en el número 54 de Mètode, s’ha homenatjat

© M. Lorenzo El 24 de maig del 2004 una nota de premsa de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània (Penn State Uni-versity, EUA) anunciava l'èxit d'un dels seus equips de científics