L’any 2007 es commemorava el tercer centenari del naixement de dos dels naturalistes més importants de la història natural, Carl von Linné i el comte de Buffon. Amb motiu d’aquest

Jaume Terradas va néixer a Barcelona el 1943. És catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. La necessitat i la imaginació el van dur a proposar la creació

Entrevistem a la historiadora de la ciència i biògrafa de Charles Darwin.

Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència i Documentació a la Universitat de València, i Joan Lloret, pediatre i professor d’Història de la Ciència i la Documentació a la

Entrevista amb la professora D'astronomia de la Universitat de Califòrnia on fa una reflexió sobre el paper de les dones en ciència.

José María Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) assegura que des que va descobrir l’evolució humana a la Universitat Complutense de Madrid va tenir clara quina era la seua vocació. I així va ser com va arribar a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, per mà del seu mestre Emiliano Aguirre, quan el projecte acabava de nàixer.

El Jardí Botànic de la Universitat de València s’ha convertit en tot un museu d’art aquest estiu amb l’exposició Home Creïlla de Carmen Calvo. L’artista valenciana de renom internacional i Wilson Lazaro, conservador del Museu d’Art Contemporani Bispo do Rosário de Rio de Janeiro i comissari de l’exposició...

El professor George Smoot (Lawrence Berkeley National Laboratory, de la Universitat de Califòrnia, Berkeley) va ser guardonat, juntament amb el professor J. Mather, amb el premi Nobel de Física el 2006 «pel descobriment de l’anisotropia i de l’espectre de cos negre de la radiació de fons còsmic de microones».

Sempre m’ha agradat molt –a mi m’encanta la medicina– ajudar les persones. Ara sóc resident a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Sabadell, perquè em van les situacions límit [riu]. El tema de l’espai i la medicina em va venir mentre estudiava la carrera.

L’any Darwin ha donat lloc a la publicació de nombrosos textos sobre les idees més rellevants del naturalista anglès. Tanmateix, la del catedràtic de Genètica de la Universitat de València Fernando González Candelas és una obra que tracta la teoria de l’evolució d’una manera integral.

El 1938, dos anys després d’obtenir la seua llicenciatura en medicina, José María Bengoa Lecanda (Bilbao, 1913) es va exiliar a Veneçuela fugint de la Guerra Civil. Allí va ser nomenat metge del poble rural de Sanare, on va iniciar la seua intensa i fecunda trajectòria en la lluita contra la desnutrició i la fam. Considerat un expert internacional en nutrició, el doctor Bengoa va col·laborar amb el Ministeri de Sanitat i Assistència Social veneçolà i, més tard, amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Fritjof Capra (Viena, 1939) va obtenir el seu doctorat en Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la qual ha estat professor. Però a banda de la seua tasca docent i investigadora, el doctor Capra ha estat autor de best-sellers on ha tractat diversos aspectes de la ciència. És autor, entre d’altres, de El punto crucial (RBA, 1986), Las conexiones ocultas (Anagrama, 2003) i La trama de la vida (Anagrama, 2006). El seu darrer llibre ha estat La ciencia de Leonardo (Anagrama, 2008).

Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.

Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, i Jesús Català, professor d’Història de la Ciència de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, són els responsables de l’exposició sobre el naturalista anglès Charles Darwin que s’exposarà al Palau de Cerveró fins al pròxim setembre. Amb el títol de Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència els comissaris tracten d’ubicar-nos en el context en què el científic desenvolupà la seua carrera i destaquen la vigència de les seues teories.

[vc_row][vc_column][vc_column_text] [caption id="attachment_1714" align="alignnone" width="1000"] Foto: Joan Miquel Ferrà Moragues[/caption] Montserrat Casas (Girona, 1955) és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear i des de 2007 es troba al capdavant de la

Considerat com el pare de l’òptica quàntica, fet que li va valer el Premi Nobel de Física l’any 2005, Roy J. Glauber ha tingut una llarga i fructífera carrera.

Augustin Berque (Rabat, 1942) investiga la relació profunda entre el territori i els seus habitants i, per extensió, entre la Terra i l'ésser humà.

Josep Miquel Vidal és el coordinador de l'Enciclopèdia de Menorca, una obra que recull els coneixements de tots els àmbits sobre aquesta illa.

Josep Vicent Boira (València, 1963) és doctor en Geografia i professor titular de Geografia Urbana de la Universitat de València. Amb Una illa remota (PUV, 2008), obra amb la qual

Entrevista de Martí Domínguez a Esteban Morcillo, Vicerector d'Investigació de la Universitat de València, catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina.

Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.

Entrevista a Vicente Ripollés, restaurador i conservador del patrimoni de la Fundació Bancaixa, que ha liderat la restauració de l’obra de Sorolla per a la Hispanic Society of America.

Científic i divulgador, Miguel Delibes de Castro és ja un referent en biologia de conservació. Ha signat un centenar d'articles i és autor de llibres de divulgació sobre la natura. Del seu pare, l'escriptor Miguel Delibes, ha heretat l'amor pel camp i el do de la paraula.

Si, com deia Josep Pla, «el vi constitueix un element inseparable de la vida», l’exposició «Vitigrafies. Territori Enològic» –que des del 9 de novembre i fins el 16 d’abril  es pot visitar al Museu de Ciències Naturals de València– no parla d’altra cosa sinó d’un cicle vital com és el d’aquest líquid lligat durant segles a la nostra cultura mediterrània.