Miquel Francés

Si, com deia Josep Pla, «el vi constitueix un element inseparable de la vida», l’exposició «Vitigrafies. Territori Enològic» –que des del 9 de novembre i fins el 16 d’abril  es pot visitar al Museu de Ciències Naturals de València– no parla d’altra cosa sinó d’un cicle vital com és el d’aquest líquid lligat durant segles a la nostra cultura mediterrània.
0

Esperanza Garay és la directora del que ella considera un servei per a la societat. Des de març de 2004 dirigeix la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT), l’única col·lecció oficial i pública de bacteris, fongs filamentosos i llevats que hi ha a Espanya.
0

Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.
0
Rosa M. Ros

Entrevista a Rosa M. Ros, directora del programa «Ciencia en Acción, concurs internacional per la divulgació de la ciència.
0
Joan F. Mateu

Entrevista a Joan F. Mateu, catedràtic de Geografia de la Universitat de València i encarregat de llegir la tradicional lliçó magistral de l'acte d'obertura del curs acadèmic 2006-2007.
0
Entrevista a Catalina Picó

Entrevista a Catalina Picó, catedrática de l'Escola Universitària de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de les Illes Balears.

0

Entrevista a Lluís Serra Majem, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i president de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària.

0
José Sanmartín

És el primer dia d’estiu i la calor pica com si estiguérem en el clímax de l’estació. El doctor José Sanmartín ens rep cordialment en una antiga masia rehabilitada, rodejada de grans edificis i vies de circulació ràpida. En aquest lloc, que sembla un petit oasi al mig del trànsit de la ciutat, té la seu el Centre Reina Sofia per a l’Estudi de la Violència, que s’ha convertit en un referent internacional sobre la lluita contra la violència.
0
Scott Atran

Scott Atran és un líder de la recerca en antropologia. Investigador del CNRS francès i professor de la Universitat de Michigan, divideix el seu temps entre les obligacions acadèmiques nord-americanes i europees, però més de la meitat de cada anualitat la dedica als seus estudis de camp a Indonèsia, Pakistan, Afganistan, Palestina i altres llocs on ha decidit estudiar els ingredients que alimenten el brou del jihadisme i la seva preeminència en el món musulmà així com el seu paper en el conflicte, de gran abast, entre l’islamisme combatiu i Occident.
0
Fernando Sapiña

Entrevista al químic i divulgador Fernando Sapiña, autor del llibre El repte energètic, amb el qual ha estat finalista del Premi Europeu de Divulgació Científica.
0

Petit, ínfim, minúscul, insignificant, menor. Són paraules que ens remeten a una aproximació sobre alguna cosa reduïda i, a vegades, poc important. Però la microbiologia no parla ni d’aproximacions ni encara menys de trivialitats. Al contrari: parla de tots aquells éssers d’una mesura inferior a la que pot percebre l’ull humà a simple vista i de la importància indiscutible que aquests organismes tenen en la resta d’éssers vius. On hi ha vida, hi ha microbis. El passat mes d’abril, la ciutat de Barcelona va ser partícip d’aquest univers invisible en el simposi internacional «Contribució dels microbis a la biologia», organitzat per la Fundación Ramón Areces, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
0
Entrevista a Francisco Tomàs

L’any 1998, vàrem entrevistar el professor Francisco Tomàs en aquestes pàgines de Mètode, quan acabava de prendre possessió del càrrec de vicerector d’Investigació de la Universitat de València. Fou una entrevista suggerent i a vessar de projectes, i amb un titular ben explícit: «No es poden posar fronteres al coneixement científic» (Mètode, 19). Vuit anys després, amb motiu dels 50 números de Mètode, tornem a parlar amb ell, aquesta vegada com a rector de la nostra universitat. Volem repassar –tot i que molt sumàriament– les coses que han succeït durant aquests anys: els projectes que s’han fet realitat i els que encara cuegen, els somnis aconseguits i els reptes pendents.
0
Entrevista a Amparo Salvador Moya

Entrevista a Amparo Salvador Moya, professora de Química de la Universitat de Castella La Manxa, tastadora d’oli d’oliva i una de les veus més autoritzades en aquesta matèria de l’Estat espanyol.

0
Paul K. Dayton

Paul K. Dayton és professor en un dels centres oceanogràfics de millor reputació del món, la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia. Entre d'altres temes, parlem amb ell dels problemes d'un científic compromès.
0

Peter Brennan és investigador al Subdepartament de Comportament Animal de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). És una autoritat mundial en la neurobiologia de les feromones, particularment en el reconeixement entre individus.
0
Ramon Lapiedra i Josep Ros

La recent publicació del llibre del professor Ramon Lapiedra, Els dèficits de la realitat i la creació del món(recentment distingida amb el premi Crítica Serra d'Or), ens ha reunit per discutir sobre l'actualitat de la física i les seues implicacions filosòfiques.
0
Patricia Fara

Patricia Fara és membre docent de Clare College en Cambridge, on ensenya història de la ciència. Ha desenvolupat fins avui una carrera original i sorprenent que l'ha portat finalment a

0

Sydney Brenner, Premi Nobel de Medicina 2002, rep a Mètode per a parlar de la seua experiència al món de la ciència, guiada sempre per la motivació i la curiositat.
0
Ernest Garcia

Ernest Garcia (Alacant, 1948) és degà de la Facultat de Ciències Socials i catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, on dóna classe des del 1971. En la seua

0
Edward O. Wilson

Una entrevista amb un dels científics més destacats del segle XX , autor d’obres tan cabdals com Sociobiologia o Sobre la naturaleza humana.
0

Javier Sampedro (Madrid, 1960) es va doctorar en genètica i biologia molecular en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid. Va treballar-hi durant set anys. Més tard va dedicar tres anys de la seua vida a ser investigador postdoctoral al Laboratori de Biologia Molecular del Medical Research Council, en Cambridge (Regne Unit).
0
Stefano Fantoni

Els cabells blancs i escarotats i una manera de caminar desacompassada conviden a pensar que s’acosta el típic científic afable i genial que per primera vegada abandona la seva torre d’ivori. Res més lluny de la realitat, uns ulls desperts i una mirada penetrant el delaten ja abans de començar a parlar.
0

Umberto Eco (Alessandria, 1932) és considerat per les seues teories una de les figures més destacades al món de la semiòtica, i actualment exerceix la seua càtedra a la universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa. No obstant això, el seu nom està lligat a les seues incursions en la narrativa amb obres tan conegudes com El nom de la rosa.
0
Sir Martin Rees

Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10