Entrevista a Rosa M. Ros

Com va nàixer la iniciativa del programa Ciencia en Acción?
Ciencia en Acción va nàixer l’any 2000 com Física en Acción arran d’una iniciativa d’algunes institucions europees, com l’Agència Espacial Europea i el Consell Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN). Aquesta iniciativa era «Physics on Stage» i pretenia reunir 400 professors de física de tot Europa. Per a la delegació espanyola vam decidir realitzar una mena de competició, i els guanyadors serien els que anaren al CERN a representar Espanya. Després va vindre «Física más Matemáticas en Acción» i finalment, l’any passat, «Ciencia en Acción».

Quins objectius persegueix el programa?
Pretenem fer arribar la ciència a la societat, i se’ns va acudir de fer-ho a través de professors, encara que també hi ha modalitats que inclouen alumnes. El professor és d’alguna manera un divulgador i volíem contactar amb aquells que no es conformen simplement amb l’explicació a la pissarra, sinó que busquen que els seus alumnes investiguen, descobresquen i sobretot gaudesquen de la ciència. Cal involucrar els xiquets en el procés perquè s’interessen per la ciència.

Què s’ha pogut veure al CosmoCaixa d’Alcobendas en aquesta edició?
Aquí mostrem els materials que aquests professors utilitzen en les escoles, instituts i universitats, així com propostes didàctiques i treballs de divulgació. Enguany s’han presentat més de 200 treballs i per a la final n’hem seleccionat 80. Els que veiem ací són els guanyadors que han tingut com a premi un viatge d’un cap de setmana a Madrid. La gran diferència entre l’edició espanyola i la resta d’Europa és que nosaltres realitzem la final en un museu de la ciència i a més amb portes obertes.

I quina acollida ha tingut entre el públic?
Fenomenal. El museu ha estat saturat durant tot el cap de setmana i això vol dir que contactem amb la societat, no ens quedem només amb el professor i amb l’alumne. Tots els anys omplim el museu.
I tenim pensat anar ampliant any rere any, atorgant més borses de viatge i més premis. Però a banda de l’acollida, estem satisfets també perquè açò significa que hi ha professors molt bons a Espanya, amb una visió de l’ensenyament molt interessant i amb unes propostes que després tenen també molt bona acollida en Europa, tot i la por dels nostres participants a no estar a l’altura en l’edició europea.

I la societat, no troba que veu la ciència com una cosa molt llunyana?
A mi em dóna aquesta sensació, i aquest és un dels grans problemes que hi ha a Europa. Cada vegada hi ha menys estudiants en les universitats de ciències. Un exemple bastant significatiu és que l’ESO (l’Observatori Meridional Europeu) té previst construir un telescopi de 100 metres de diàmetre, i s’està plan­tejant si tindran suficients científics europeus per dur-lo endavant! Cal motivar els joves perquè trien carreres científiques i per a fer això els professors han de saber transmetre la ciència als alumnes de manera que els resulte interessant.

Però no solament es dirigeix a professors, també a divulgadors científics. Quin paper ha de representar la divulgació en l’acostament de la ciència a la societat?
Com et deia, és lògic que un jove de divuit anys trie aquells estudis amb coses que li resulten properes, i per aquest motiu cal arribar també a les famílies perquè puguen motivar els seus fills. Cal fer la ciència propera, perquè la ciència també és en la vida diària, és per tot arreu i es tracta que el públic descobresca aquest món. I ací al CosmoCaixa la gent s’està divertint molt durant aquest cap de setmana, tant xiquets com adults.

Es pot dir que estan experimentant el «goig intel·lectual» que comentava Jorge Wagensberg en la conferència inaugural?
És que hi ha un plaer molt profund quan de colp i volta es fa la llum i comprens una qüestió que no veies clara. En aquest precís instant hi ha alguna cosa totalment apassionant. Trobar resposta a preguntes que es duen dins i plantejar-se noves qüestions. Això és aprendre, i aprenem al llarg de tota la nostra vida, no solament durant l’etapa escolar.

Què destacaria d’aquesta edició?
Sens dubte l’altíssima qualitat dels treballs presentats. Em quede amb això, però també i sobretot amb el treball continu de tots els participants. Estem ajudant a crear tota una xarxa de professors amb una visió innovadora de l’ensenyament de la ciència i estem fent arribar a la societat tot aquest treball.