‘100 qüestions per identificar la pseudociència’, de Jordi de Manuel i Jesús Purroy
Llibre convincent per a convençuts
100 qüestions per identificar la pseudociència
Jordi de Manuel i Jesús Purroy
Cossetània. Valls, 2021. 232 pàgines.
Jordi de Manuel i Jesús Purroy escriuen aquest llibre amb un objectiu que expressen molt clarament: «Més que convèncer ningú de la falsedat de la pseudociència, [l’objectiu] és proporcionar idees, informació i criteris per desenvolupar el sentit crític que permeti distingir el que és ciència del que no ho és.» I és que a vegades costen de distingir. La tercera llei d’Arthur C. Clarke, que ja té seixanta anys, afirma que «qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia», i aquest és el problema: moltes de les propostes de les pseudociències d’ahir i d’avui s’expressen en termes quasi màgics, com les -màncies de predicció del futur, o els procediments de sanació fora de tota lògica. El llibre pretén precisament ajudar a distingir què és pseudociència i què no ho és. Algunes tècniques ho són clarament, però d’altres no tant. Què dir del fengshui? O de la psicoanàlisi?
Per poder parlar amb precisió, calen algunes definicions. És una pseudociència tota tècnica, procediment o creença que no és validada pel mètode científic. Des dels capítols inicials, sistemàticament i pas a pas, els autors aporten la terminologia bàsica: què és una teoria científica i què és l’escepticisme, què és un placebo, com funciona un assaig clínic, què és la recerca amb cegament doble, i altres conceptes metodològics.
I, amb aquest bagatge conceptual i terminològic, s’aborden en més de cinquanta capítols les diferents tècniques, teràpies o creences més o menys vinculades al món de les pseudociències. De cadascuna se’ns diu en què consisteix, la seva història, i l’opinió de la ciència per tal de jutjar-ne la validesa. Iridiologia, reiki, alimentació macrobiòtica, quiromància, superaliments, cromoteràpia, apipuntura, numerologia, homeopatia, txakres… Però no tot són teràpies o dietes. També hi ha creences com la reencarnació, la cienciologia, l’antroposofia, l’arribada –o no– de l’home a la Lluna, el terraplanisme o el disseny intel·ligent.
El llibre es posiciona davant de qüestions no fàcils de respondre, perquè són opinables: és bo que les medicines no científiques tinguin el seu lloc als col·legis professionals? Interfereix en la llibertat d’expressió la regulació de les pseudociències? Per què alguns països integren l’homeopatia en els seus sistemes públics de salut? I acaben amb alguns capítols de tipus general sobre els interessos comercials en les pseudociències, el paper dels mitjans i la divulgació científica en aquests, entre altres.
Personalment soc més pessimista que els autors. Penso que el llibre servirà per als lectors convençuts, que hi buscaran i hi trobaran exemples variats per aprofundir i reforçar més les seves opinions, ja d’entrada crítiques amb les pseudociències. Però tant de bo que hi hagués un munt de lectors amb esperit obert i net de prejudicis que compressin el llibre, per qüestionar les pròpies creences i així introduir-se en camps
