La major part dels llibres de divulgació sobre astronomia ens descriuen amb millor o pitjor fortuna els amplis coneixements que avui dia tenim sobre l’univers. Però sovint aquesta informació queda completament deslligada del contacte directe, de l’observació del cel, el lloc on ha mirat l’home des de sempre per extraure’n aquesta informació. Des de les nostres cases, situades majoritàriament enmig de nuclis urbans sobreil·luminats, difícilment podem accedir a la visió d’un cel completament estrellat que tan sols les cada vegada més esporàdiques estades nocturnes al camp, lluny de les ciutats, ens ofereixen.
En A ras de cielo, David Galadí intenta fer un llibre que ens impulse a mirar el cel i que ens ajude a reflexionar sobre les causes dels fenòmens que hi observem. Per això no hi trobarem les espectaculars fotografies i imatges a tot color que fan de molts textos de divulgació un objecte per a contemplar, sinó acurades i meditades reflexions que de segur incitaran el lector a meravellar-se de la visió directa del cel, i el portaran a comprovar que és molt el que podem aprendre amb senzilles i elementals observacions fetes a ull nu, sense necessitat de cap instrument. Sols quan les explicacions ho requereixen el text va acompanyat per senzilles i pedagògiques il·lustracions realitzades pel mateix autor.
El llibre no pretén fer una exposició exhaustiva de tots els camps de l’astronomia, sinó que cada capítol presenta la descripció detallada d’un fenomen fàcilment observable i una senzilla exposició de les bases científiques que l’expliquen. Com podem llegir l’hora en les estrelles? Per què el cel diürn és blau i el nocturn obscur? Com veiem des de la terra els satèl·lits artificials? Com podem explicar l’aparent titil·lar de les estrelles? Per què té la lluna una cara oculta? Una aproximació a la resposta a aquestes i altres preguntes semblants podem trobar-la en capítols autocontinguts i que poden llegir-se separadament. Però l’objectiu de l’autor, convençut que no tot es pot aprendre als llibres, és encaminar el lector a completar la resposta observant el que el mateix cel ens comunica.
Uns llibres ben diferents són Obsevar al cielo i Obsevar al cielo II de l’editorial Geoplaneta. Podem situar-los prop de les enciclopèdies visuals on les imatges són les protagonistes i el text n’és un complement. Malgrat els títols de l’edició castellana, no són ni molt menys llibres complementaris, primera i segona part d’un contingut unitari. Tracten bàsicament les mateixes qüestions i amb una presentació semblant. El possible lector pot optar entre l’ampli ventall de temes del primer o el tractament un poc més detallat de part d’aquests temes del segon.
En Obsevar al cielo el divulgador científic i descobridor de cometes David H. Levy ens descriu els objectes celests que podem trobar dins i fora del sistema solar i ens dóna alguns consells pràctics sobre instruments elementals i tècniques d’observació. El llibre presenta una exhaustiva guia del cel que ens pot conduir a través de les constel·lacions en la recerca d’objectes interessants, indicant-n’hi les característiques i si els podem veure a ull nu, amb prismàtics o amb telescopi.
Obsevar al cielo II és un llibre en què han col·laborat diversos autors i que es presenta com una guia d’exploració per a l’astrònom afeccionat. Els temes sobre instrumentació i sobre el sol, la lluna i els planetes tenen un tractament més ampli que al llibre de Levy. També ofereix una guia per localitzar estrelles, que no abasta tota l’esfera celest, però analitza amb més detall cadascuna de les zones considerades.
Encara que són molts els homes i les dones que han contribuït a l’augment del coneixement científic, la història de la ciència se sol escriure basant-se en uns quants personatges que han protagonitzat els grans descobriments científics. Encara és prompte per saber el lloc que la història li reservarà, però S. Hawking és sense cap dubte un dels científics més populars avui dia. Aquesta aurèola no és aliena al màrqueting editorial que va aconseguir vendre a propis i estranys el seu llibre La història del temps, però també és una conseqüència, tant de les circumstàncies de la seua vida personal, com de la singularitat de la seua investigació. El polifacètic Paul Strathern ens presenta en Hawking y los agujeros negros una breu exposició de la vida del científic i una senzilla explicació del seu —complicat i difícilment comprensible— treball d’investigació. És un llibre de lectura fàcil que forma part de la serie «Los científicos y sus descubrimientos», editada per Siglo XXI i escrita pel mateix autor.
