«Alicia anotada», de Martin Gardner

Alicia anotada. Alicia en el país de las maravillas / A través del espejo.
Lewis Carroll Edició de Martin Gardner.
Il·lustracions John Tenniel.
Traducció de Francisco Torres Oliver.
Madrid. Akal, 327 pàgines.

La ja clàssica edició anotada de Martin Gardner acaba d’aparèixer, de nou en castellà. Des de l’any 1984 s’han realitzat diverses edicions i reimpressions. Enguany, m’imagine que a propòsit de la campanya publicitària de la Factoria Disney i volent aprofitar l’espenta del fenomen que ha generat l’Alícia de Tim Burton, s’han reeditat i tret a la llum tota mena de llibres sobre aquest cèlebre personatge de la literatura universal, alguns títols exhaurits i poc coneguts del gran públic de Lewis Carroll o, com en alguns altres casos, també al voltant de l’època victoriana. Una bo-na excusa per a tornar a rellegir l’obra del reverend Charles Lutwitdge Dodgson.

Martin Gardner¹ és al mateix temps un extraordinari divulgador i filòsof de la ciència, molt popular al món anglosaxó pels seus llibres sobre matemàtica recreativa i sobre divertiments de lògica. Es va fer molt conegut gràcies a la columna mensual «Jocs matemàtics», publicada en la revista de divulgació Scientific American entre el desembre de l’any 1956 i maig de 1986. O per l’altra columna que escrivia en la revista Skeptical Inquirer, encarada a la recerca científica dels fenòmens paranormals, amb el clar objectiu de posar en evidència els fraus que sovint ens volen vendre en aquesta societat tecnològica.

A banda de ser un profund coneixedor de l’obra del professor d’Oxford, a tots dos els lliga la passió i l’interès per les matemàtiques, la lògica simbòlica, les paradoxes i la papiroflèxia. Gardner ens fa una interpretació comentada dels dos grans clàssics carrollians. Aquesta edició consta del text íntegre de les dues històries i els seus comentaris a peu de pàgina, que creen una xarxa intertextual ben enriquidora (aspectes científics, filosòfics, lingüístics o històrics). Es tracta d’un treball refinat, dirigit a un lector adult, en una col·lecció de gran format com és en aquest cas la de «Grandes Libros» d’Akal. S’hi reprodueixen totes les il·lustracions realitzades per John Tenniel, que, malgrat no convèncer Carroll, s’han convertit en indeslligables de l’obra. Ironies del destí.

Gardner sempre ha pensat que aquest clàssic caldria si-tuar-lo fora de l’òrbita de l’anomenada literatura per a infants i joves, en companyia d’altres crítics que opinen que aquest clàssic no és ni moralment ni intel·lectualment apte per a nens. No entraré ara en una discussió llarga i potser feixuga sobre l’assumpte, però el que sí que és ben clar és que les aventures d’Alícia, encara ara, continuen fascinant la majoria dels xiquets i dels adults d’arreu del món. El curador de l’edició ens aporta comentaris sobre els dobles sentits i els jocs de paraules, ben interessants no sols per a un lector no anglosaxó sinó per a qualsevol receptor actual que necessita entendre el context de l’època en la qual es van escriure les obres. La lectura que ens ofereix Gardner és, potser, de les més sensates que s’han realitzat, sempre fugint i posant en qüestió algunes (hilarants) interpretacions que s’han fet tant des d’un punt de vista de l’òrbita de la psicoanàlisi, o com alguna des d’una òptica política. La seua és una lectura, sense cap dubte, imprescindible.