«El que he observat de la llacuna –va escriure Henry David Thoreau– no és menys cert en l’ètica.» Des que es va publicar el 1854, Walden ha donat lloc a dos tipus d’interpretació: una, vinculada al transcendentalisme literari del seu mestre Emerson, el llibre del qual sobre la Naturalesa, de 1836, havia servit per desvetllar un jove estudiant de Harvard, i una altra, tal vegada més fructífera en l’actualitat, que el convertiria en el document constituent de l’ecologia. En si mateix, Walden traçava una línia divisòria molt prima entre la cultura i l’ecologia, i no és casual que els estudiosos del transcendentalisme americà l’hagen travessat una vegada darrere l’altra. En aquest sentit, l’obra de Lawrence Buell n’és una bona mostra: llibres com The Environmental Imagination: Thoreau, Nature Writing, and the Formation of American Culture (1995) resulten indispensables per a entendre una forma d’escriure en relació amb la naturalesa que transcendeix les disciplines acadèmiques tradicionals.
The Library of Amèrica, una editorial fundada amb el propòsit de conservar no sols la literatura americana, sinó el conjunt de la memòria i l’experiència americanes, acaba de publicar American Earth. Com afirma el seu editor, Bill McKibben, «un gran llibre ha precedit sempre cada avenç en la pràctica mediambiental». McKibben distingeix, no obstant això, entre els escrits sobre la naturalesa (Nature Writing) i una escriptura mediambiental específica (Environmental Writing), que, segons la seua opinió, constitueix l’aportació més important dels Estats Units a la literatura universal. El volum és, precisament, una antologia d’aquella escriptura, des de Thoreau, amb qui comença i acaba el llibre (que es tanca amb el bell assaig de Rebecca Solnit sobre «El problema de Thoreau»), fins a Al Gore, passant per Frederick Law Olmstead, Aldo Leopold, John Muir, Loren Eiseley, Jane Jacobs o Rachel Carson, entre quasi un centenar d’autors, amb temes que inclouen l’estada de Thoreau en Walden, la destrucció i conservació de les cultures indígenes americanes,
la creació dels parcs naturals, la desforestació, la «primavera silenciosa» o el recent escalfament global. Al Gore ha escrit un prefaci per al volum.
En el capítol sobre «El camp de fesols» de Walden, Thoreau va escriure: «Vaig adquirir una experiència ulterior. Em vaig dir a mi mateix: un altre estiu no plantaré fesols i dacsa amb tanta cura, sinó, en cas que no s’hagen perdut, llavors com la sinceritat, la veritat, la senzillesa, la fe i la innocència.» Llegir American Earth és adquirir una experiència ulterior.
