Per què, en el moment de la seua trobada amb els europeus, els habitants de Nova Guinea usaven eines de pedra mentre que els europeus posseïen una tecnologia avançada? A aquesta pregunta tan diàfana es va enfrontar Diamond en un encontre casual l’any 1972 amb un polític local de Nova Guinea. Diamond es va sorprendre de no disposar d’una resposta adequada, i la seua resolució d’investigar la qüestió ha fructificat, després, en aquest llibre. Ens trobem, doncs, davant un ambiciós propòsit, en què reputats historiadors han fracassat repetidament: la comprensió de la pauta àmplia de la història. Diamond, des de la perspectiva que li ofereix la seua formació interdisciplinar, es proposa investigar per què diferents societats humanes han seguit trajectòries tan distintes com les de la societat tecnològica i científica en què vivim immergits, i les de les poques societats de caçadors i recol·lectors que encara perviuen amb una cultura similar a la de fa 13.000 anys. El seu enfocament és certament original: l’aplicació del mètode comparatiu i de l’ecologia i biogeografia humana, i el resultat és un llibre fascinant.
En primer lloc, Diamond descarta vigorosament l’explicació racista, vinculada al llarg de diversos segles, explícitament o implícitament, al diferent destí de les diverses societats humanes: basada en la possible existència de diferències biològiques heretades entre els pobles. Aquest llibre defensa, ben altrament, la tesi d’un origen mediambiental de les esmentades diferències: la geografia i l’ambient en què es va gestar cada societat n’han determinat el destí històric.
Diamond aplica encertadament els conceptes àmpliament arrelats en biologia de causes pròximes i causes llunyanes a l’anàlisi històrica. Les causes pròximes de l’evolució històrica han vingut donades pels factors que donen títol al llibre, és a dir, la major potència militar, l’organització política complexa i les malalties epidèmiques. La raó de l’existència d’aquests factors està en darrer terme en les peculiaritats geogràfiques dels continents, el clima i la fauna i flora present, que va derminar l’aparició més o menys ràpida de l’agricultura, i, per tant, la generació d’excedents alimentaris que van nodrir més altes densitats poblacionals, que al seu torn van albergar més malalties epidèmiques i van promoure el desenvolupament de l’organització social i política i la tecnologia. En aquest sentit, Euràsia va gaudir d’un avantatge de partida decisiu. L’origen de l’anomenada «civilització occidental» es troba en les fèrtils planes al·luvials del Paradís bíblic, entre el Tigris i l’Eufrates, l’anomenat Creixent Fèrtil, on creixien les varietats originals del blat i l’ordi. La fauna salvatge present va fer la domesticació relativament fàcil. A més a més la geografia del Vell Món facilità la transmissió d’idees i invents, i de conreus i animals domèstics de pobles veïns. Diamond ens condueix per un recorregut sobre el desenvolupament històric de les cultures dels cinc continents des de fa 13.000 anys.
Jared Diamond és professor de Fisiologia en la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, on ha desenvolupat una línia d’investigació en ecologia i evolució, i més concretament en la biogeogafia de les aus de Nova Guinea. El llibre, ara oportunament traduït per Debate, arriba avalat per dos prestigiosos premis literaris: el Pulitzer i el Rhône Poulenc de 1998. Armas, gérmenes i acero atraurà sens dubte l’atenció d’historiadors, ecòlegs, geògrafs i antropòlegs culturals, a més de qualsevol persona culta amb un mínim interès per la història de la humanitat. L’estil clar i divulgatiu, en la millor tradició de Dawkins, Gould o Sagan i la multitud de detalls de temes tan diversos com ara la domesticació dels animals, l’origen de les malalties humanes, les tècniques de conreu i el naixement de l’escriptura, l’alfabet i la poesia, fan que la lectura d’aquest magnífic llibre, fructífera trobada entre història i biologia, siga molt amena, enriquidora i del tot recomanable.
