«Así es la biología», de Ernst Mayr

48-22
48-22

Así es la biología / Ernst Mayr. / Debate pensamiento, Madrid, 1998. 326 pàgines.

En el prefaci del llibre, Ernst Mayr escriu: «El problema de la causalitat biològica m’havia interessat des que vaig publicar l’any 1926 un article sobre el verderol…». Mayr ens informa així de la tensió intel·lectual que ha animat la seua vida, i que obeeix a la convicció que «la informació que arriba de fora dels estrets dominis de la pròpia especialitat és, sovint, decisiva per als avenços conceptuals», i que és part de la feina del científic «teoritzar, generalitzar i establir una estructura conceptual per al seu camp d’estudi…».

Ernst Mayr (Kempten, Alemanya, 1904) és un scholar de Harvard que ha contribuït significativament a l’avenç de la biologia en aspectes concrets (estudis de camp sobre ocells, per exemple), però, sobretot, en aspectes conceptuals (com ara el concepte biològic d’espècie). En Así es la biología es resumeixen els punts fonamentals del seu pensament, ja desenvolupat en les seues obres de maduresa (The growth of biological thought, 1982). El llibre està estructurat en dotze capítols. Els setze primers constitueixen la part més general i per comprendre’ls tan sols es necessiten coneixements biològics bàsics. El seu propòsit és explicar, amb perspectiva històrica, una concepció de la biologia i del seu lloc en el pensament modern. Mayr dóna prioritat, sobre qualsevol altra opció, al que els científics pensen sobre la seua pròpia activitat. Per consegüent, la història de la biologia que ens explica és interna, amb poques referències a l’àmbit social. Sí que n’hi ha, però, al context cultural, per bé que s’hi observa més un factor de resistència que no un d’estímul. L’autor fa una defensa vigorosa de l’autonomia de la biologia enfront de les ciències físiques. Aquest antireduccionisme s’acompanya d’una crítica a la filosofia de la ciència, que considera en realitat una filosofia de la física que, per tant, s’ha descuidat d’aspectes com ara l’observació, la funció dels conceptes, el pluralisme explicatiu, la funció explicativa de la narració històrica, el «pensament poblacional» en oposició a l’essencialista, etc. Per aquestes i per altres consideracions més específiques, Mayr considera la biologia un pont entre les ciències de la naturalesa i les ciències socials.

Entre els capítols 7 i 11 es tracten camps específics de la biologia (la sistemàtica, la biologia del desenvolupament, l’evolució…). Amb bones anotacions històriques, són, però, de caràcter molt desigual. D’una banda, Mayr no és especialista en ecologia ni en biologia del desenvolupament, i la seua anàlisi se’n ressent. De l’altra, en el seu camp d’especialització, a vegades Mayr entra en detalls difícils de seguir sense coneixements previs –com ara quan tracta les escoles de classificació biològica– i hi ha parts que es podrien haver actualitzat més. L’aspecte més destacable d’aquesta part és l’exposició crítica dels conceptes centrals de la biologia evolutiva i del pensament darwinista.

En aquest darrer capítol Mayr torna a qüestions generals quan es pregunta «L’evolució pot explicar l’ètica?» per exposar tot seguit els seus valors personals. Aquests són els d’un humanista preocupat per la degradació ecològica, la violència i els pro­blemes socials, i que persegueix la supervivència de l’espècie humana, com una resta de «darwinisme comú». Més elaborada és la posició de Mayr sobre els orígens de la conducta ètica. Per a ell, el darwinisme estableix un principi de continuïtat entre l’home i la natura que no pot ser ignorat. Així l’ètica humana evolucionaria a partir de l’altruisme animal, i la naturalesa d’aquest pot aclarir-nos alguna cosa sobre aquella. No es tracta, doncs, d’una posició sociobiològica clàssica. Mayr no aspira a explicar adaptativament les ètiques actuals, sinó els seus orígens.

En resum, el llibre –en general ben traduït, encara que amb errors–és una excel·lent i recomanable aportació a l’escassa bibliografia en espanyol sobre el pensament biològic. Estem davant una versió abreujada del pensament d’un gran biòleg, un pensament madurat fa ja anys en l’àmbit de la biologia evolutiva. L’autor ens exposa una concepció de la ciència, de la biologia i de la teoria de l’evolució que ell ha contribuït a crear i que ens ajuda a entendre com i per què la biologia –la ciència i la cosa– és com és.

© Mètode 2012 - 22. Hortes valencianes - Número 22. Estiu 1999

Departament d’Ecologia, Universitat de València.