«Auge y caída de los dinosaurios» de Steve Brusatte

Això era i no era al mesozoic...

Auge y caída de los dinosaurios
La nueva historia de un mundo perdido
Steve Brusatte
Traducció de Joandomènec Ros
Debate. Barcelona, 2019. 397 pàgines.

Els dinosaures van aparèixer a la Terra fa aproximadament 250 mi­lions d’anys. 250 milions d’anys. És una d’aquelles xifres tan gegantina per a l’escala temporal humana que, per tal de comprendre la seua dimensió, s’ha de repetir interiorment unes quantes vegades. Aquests titànics animalots van manllevar el planeta Terra per a viure durant els períodes de temps coneguts com el triàsic, el juràssic i el cretàcic, tots els quals conformen l’era mesozoica. És a dir, un període de temps total d’uns 150 milions d’anys. 150 milions d’anys. 

En són molts, moltíssims. Tants que, mentre transcorrien, els dinosaures van ser testimonis de sorprenents erupcions volcàniques, enormes canvis del nivell del mar i fluctuacions tèrmiques capritxoses produïdes per la gran fragmentació de Pangea. Amb aquest teló de fons, els dinosaures van fer la seua tímida aparició, seguida del seu apogeu de diversitat, abundància i grandària i –si em permeteu l’espòiler– la seua sobtada i quasi completa desaparició.

És indubtable que aquests éssers van marcar, literalment i figuradament, la història de la vida a la Terra. Tot i això, és sorprenent que l’imaginari col·lectiu que envolta aquests animals estiga tan proveït de fabulacions. Es podria sospitar que algunes d’aquestes hagen brollat de la imaginació de l’Steven Spielberg i hagen passat al domini públic a través de la seua coneguda pel·lícula Parc Juràssic.

Per sort, hi ha una solució davant de qualsevol este­reotip: el coneixement. Al llibre Auge y caída de los dinosaurios. La nueva historia de un mundo perdido, el lector trobarà un exemple diàfan d’excel·lent divulgació sobre el relat de l’era dels dinosaures. Se n’encarrega Steve Brusatte, un jove però reconegut paleontòleg i biòleg evolutiu nord-americà especialitzat en l’anatomia i l’evolució dels dinosaures. Al llarg de nou capítols, la lectura permet comprendre que aquells colossos no eren monstres protagonistes de cap malson, sinó animals reals molt semblants als que podem observar en l’actualitat i que, per tant, no van defugir l’evolució biològica.

L’autor camina contínuament sobre el pont que connecta la geologia i la biologia, i detalla amb una passió contagiosa les històries que conten les roques, els ossos, les petjades i les marques quan es du a terme un treball digne del mateix Sherlock Holmes. Així, Brusatte mostra exemples com ara el del Tyrannosaurus rex, a qui dedica de manera més que justificada un capítol sencer del llibre. Ací explica que a partir dels fòssils s’ha pogut esclarir que, abans de ser el «rei dels dinosaures» de més de 10 metres de llarg, era un ésser de tan sols 8 kg de pes! 

Però aquest és més que un bon llibre de divulgació científica. També és una mena d’autobiografia, intel·ligentment dosificada entre la història principal, que permet al lector entendre quins són els espais on es troben els fòssils i quins són els processos i les tecnologies utilitzats en les investiga­cions paleontològiques. Brusatte ho fa, a més, parlant de les frustracions, els raonaments i els èxits amb què conviuen quotidianament ell i els seus companys de professió que, com veurà el lector, no en són pocs ni novençans.

© Mètode 2019 - 103. Formes infinites - Volum 4 (2019)

Biotecnòloga especialitzada en comunicació (València).