«Breu història de gairebé tot», de Bill Bryson

La història desconeguda de la ciència

Breu història de gairebé tot
Bill Bryson 
Traducció de Joan Solé 
La Magrana. Barcelona, 2012. 560 pàgines.

Bill Bryson, escriptor britànic especialitzat en llibres sobre viatges, llengua anglesa i divulgació científica, aconsegueix increïblement condensar milions d’anys d’història en un llibre de menys de sis-centes pàgines. No és sols una breu història de l’univers, de la Terra, de la geologia i els fòssils, de la química i la física, dels àtoms, del moviment de les plaques tectòniques, de les grans catàstrofes i extincions, de l’atmosfera, de l’aigua o de tot allò que permet la generació de vida al planeta, sinó que explica gran part de la història i les anècdotes que hi ha darrere de cadascun d’aquests descobriments.

La motivació de Bryson per a escriure aquest llibre ve d’una reflexió que probablement ha passat per les nostres ments en algun moment de la nostra vida, sobretot en els anys d’aprenentatge a l’escola o a l’institut: com han aconseguit els científics arribar a descobriments tan impressionants com aquells que ens expliquen en una pàgina d’un llibre de text? Més enllà, quin és el significat real i quina repercussió han tingut aquests descobriments en la ciència que els segueix?

En Breu història de gairebé tot es tracten temes tan diversos com la generació de matèria orgànica i les primeres cèl·lules o el descobriment dels elements de la taula periòdica, passant fins i tot per la creació de la teoria de la relativitat. L’autor aconsegueix transmetre una gran quantitat d’informació sobre aquests temes de manera divertida i senzilla, encara que no superficial, cosa que passa moltes vegades en llibres de divulgació científica. El contingut és prou complex per a aprendre moltes coses noves, però prou simple per a entendre tot el contingut fins i tot si no s’està familiaritzat amb el tema.

«L’autor aconsegueix transmetre una gran quantitat d’informació de manera divertida i senzilla, encara que no superficial»

Un exemple de la simplificació que practica Bryson al llarg de tot el llibre és la comparació d’estadístiques i de mesures complexes amb mesures d’objectes quotidians que ens resulten més fàcils d’imaginar. Així doncs, suggereix imaginar la grandària dels protons en comparació amb el punt localitzat dalt de la «i»: aquest punt pot incloure al voltant de 500.000.000.000 protons, un nombre semblant al nombre de segons que constitueixen mig milió d’anys. De manera similar, explica que la probabilitat que una molècula de 1.055 aminoàcids (com és el cas del col·lagen) s’acoble de manera espontània és semblant a la probabilitat d’aconseguir l’ordre correcte de símbols en una màquina escurabutxaques constituïda per 1.055 rodes amb 20 símbols cadascuna.

Aquest llibre transmet al lector les grans històries que hi ha darrere d’alguns dels grans descobriments en la història de la ciència. Alguns dels quals han estat un èxit total, com la publicació de Principis matemàtics de la filosofia natural, l’obra mestra d’Isaac Newton. Altres acabaren amb més quantitat de problemes que no de resultats, com és el cas de la primera cooperació científica internacional a mitjan segle XVIII. Aquesta cooperació pretenia calcular la distància de la Terra al Sol, prenent mesures des de més de cent punts diferents del planeta i aprofitant el trànsit de Venus. No obstant això, finalment poques mesures van ser aprofitables, a causa de la influència de guerres, malalties o transport dels materials sobre l’activitat dels científics encarregats. A més a més, en aquest llibre hi ha un espai prou gran reservat per a aquells científics que no van ser reconeguts pel treball realitzat, en moltes ocasions un treball imprescindible per als grans descobriments científics posteriors.

«Els humans som el principal factor responsable de la destrucció de pràcticament tot allò que ens envolta»

Finalment, es comenten alguns dels casos més extrems d’efectes negatius ocasionats per certs descobriments sobre la naturalesa, com és el cas de les investigacions realitzades per Thomas Midgley Júnior. Aquest inventor va realitzar estudis sobre les aplicacions de la química en la indústria. Específicament, va ser el responsable de la introducció del tetraetilplom en la indústria dels motors, un acte que posteriorment derivaria en l’ús d’aquest compost altament tòxic en altres àrees de la indústria, com l’emmagatzematge d’aigua en tancs recoberts de plom, l’ús del plom com a pesticida i, fins i tot, el seu ús com a un component de la pasta dentífrica. Midgley era conscient dels problemes que, a poc a poc, anaven derivant de l’ús d’aquest compost, però per interessos econòmics mai va expressar les seues preocupacions. Thomas Midgley no és sols responsable de la introducció d’aquesta neurotoxina en la indústria, sinó també el responsable de la invenció dels clorofluorocarbons, un producte àmpliament utilitzat en milers d’aplicacions diferents, des d’esprais de desodorant fins a l’aire condicionat dels cotxes. No va ser fins cinquanta anys després que es van adonar de l’efecte d’aquest compost sobre l’estratosfera: els clorofluorocarbons devoren l’ozó.

Aquesta última idea, la de descobriments que amenacen la naturalesa, porta a una reflexió que l’autor presenta al capítol final del llibre: els humans tenim no sols el privilegi d’existir sinó, sobretot, d’haver aconseguit suficient desenvolupament neuronal per a ser conscients i poder apreciar la nostra existència. La naturalesa, guiada per l’evolució, ens ha permès arribar fins on estem actualment i, no obstant això, som el principal factor responsable de la destrucció de pràcticament tot allò que ens envolta. L’humà modern ha estat present tan sols un 0,0001 % de la història de la Terra i, fins i tot en tan poc de temps (relativament), no som conscients de la quantitat d’espècies que s’han extingit en el temps que portem ací, ni encara menys del nostre paper en aquest procés de remodelació de la natura.

© Mètode 2017 - 92. L'univers violent - Hivern 2016/17

Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (UV-CSIC, València)