La ciència a l’ombra
J. M. Mulet
Pòrtic. Barcelona, 2016.
288 páginas.
Si el lector s’ha parat alguna vegada a pensar en la manera com es treballa per esclarir una mort violenta, un suïcidi, el descobriment d’unes restes, una paternitat o una violació, entre altres casos, aquest és el seu llibre de partida. En aquesta obra de divulgació s’expliquen les tècniques que s’utilitzen actualment (i les que s’utilitzaven en èpoques passades) per resoldre crims, buscar assassins i trobar culpables de delictes. O per a obtenir informació a partir de restes que puguen reconstruir una història. El seu autor, J. M. Mulet, doctor en Química i Biologia Molecular per la Universitat de València, imparteix l’assignatura de Biotecnologia Criminal i Forense a la Universitat Politècnica de València.
Tots els capítols estan il·lustrats amb casos coneguts. Alguns continuen sense resoldre’s, com el de Jack l’Esbudellador, però tot i així l’autor presenta els resultats tal com estan en l’actualitat. A més, en funció de la tècnica que s’estiga descrivint, el llibre fa referència a pel·lícules que han tractat en els seus arguments crims, assassinats, violacions…, i també a sèries de televisió d’actualitat, molt de moda, en les quals es resolen casos (CSI, Bones…).
L’autor explica tècniques usades pels forenses en criminologia. Estructurat en nou capítols, el llibre parteix de les tècniques usades a nivell macro en l’anàlisi dels cadàvers i escenaris dels crims, i arriba fins al nivell micro, molecular i atòmic, d’estudi de les mesures antropomètriques de les persones. També dóna una àmplia visió de l’estudi exhaustiu dels cadàvers en el lloc en què es troben: el seu estat, la fauna associada (entomologia i entomotoxicologia forense), restes vegetals i presència de pollen (botànica i palinologia forense), la terra adherida… L’autor subratlla l’estudi dels ossos en el marc de l’antropologia forense, perquè, per la seua estabilitat en el temps i composició permeten aportar informació històrica. A escala molecular, la genètica forense ha representat un avançament molt important en la resolució de casos, perquè és una tècnica molt fiable i que avança i millora dia a dia. Amb diferents casos reals, com el de la família Romanov, el llibre explica per què l’estudi de l’ADN no és una prova definitiva al 100 %. Per últim, J. M. Mulet fa referència a la toxicologia forense, que s’encarrega d’estudiar substàncies i molècules químiques, necessari quan hi ha sospita d’enverinaments o de suïcidi, i a la química forense, que se centra en la matèria relacionada amb un sinistre o un cadàver i serveix per a demostrar si un element o una molècula concreta està present en una mostra.
L’últim capítol tracta del paper que han intentat representar les pseudociències, tema estimat de l’autor, en la resolució de casos. Però ni vidents, ni la criminalística positiva, s’admeten en un judici. Tampoc els controvertits detectors de mentides tenen ús oficial a Espanya.
Com bé diu J. M. Mulet, «naixem amb un envàs retornable, biodegradable i reciclable». Som part del cicle de la matèria i sempre deixarem petjades del nostre pas per la vida.
