Ciencia para Nicolás
Carlos Chordá
Ed. Laetoli, col·lecció «Las dos culturas», Pamplona, 2005, 203 pàgines.
Carlos Chordá es dirigeix a Nicolás, un dels seus alumnes, a qui pretén donar a conèixer els fonaments de la ciència, despertar la seua curiositat i motivar-lo a cercar respostes. No pretén aclaparar-lo amb una col·lecció de coneixements, sinó acostar-lo al meravellós món de la ciència.
Gaudirem amb el repàs que l’autor fa a les relacions entre la ciència i l’idioma: paraules quotidianes que adquireixen major precisió o canvien de significat quan expressen qüestions científiques (fred i calor) o problemes generats per una mala traducció.
Aclarida la qüestió del llenguatge utilitzat per la ciència, l’autor ens introdueix en els amagatalls del treball científic, és a dir, en el mètode científic. Generalment es presenta com un mètode perfectament definit, consistent en una sèrie d’etapes ben establertes. Res més lluny de la realitat. És cert que en tota investigació científica és necessària l’observació, l’emissió d’hipòtesi, l’experimentació i l’anàlisi de resultats. No obstant això, com podrem comprovar, hi ha aspectes que en fan un mètode bastant més complex: la importància del treball en equip i de les publicacions, la revisió contínua de les teories científiques o la importància d’una qüestió tan «mundana» com és el necessari finançament…
Especialment interessant és el capítol dedicat als models científics. No tot el que existeix és senzill de comprendre. És per això que, moltes vegades, la ciència recorre als models. Un model científic és una simplificació, una aproximació a la realitat que facilita la comprensió d’aquesta. Visualitzar l’àtom com un munt de boletes acumulades al centre formant el nucli i altres boletes girant al seu voltant, representant els electrons, és un model àmpliament generalitzat. Ens ajuda a comprendre la realitat, però no és la realitat.
Cap al final del llibre trobem el capítol «Incultura científica, simplemente incultura», en el qual, l’autor ens mostra exemples de missatges científics apareguts en els mitjans de comunicació, dades estadístiques de dubtosa procedència i frases elaborades utilitzant termes científics per a ser utilitzades fraudulentament per les pseudociències. Com el mateix autor indica, «un coneixement més profund de les maneres d’actuar de la ciència pot proporcionar a totes les persones el fonament en què basar un sentit crític i un sa escepticisme».
En definitiva, podem catalogar «Ciencia para Nicolás» com un «manual d’ús i gaudi de la ciència, recomanat per a tots els públics».
