Cómo cazar un topo
Y encontrarte a ti mismo en la naturaleza
Marc Hamer
Traducció al castellà de Beatriz Ruiz. Ariel. Madrid, 2020. 200 pàgines.
L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella. «Vaig obeir la crida del buit», diu Hamer rememorant aquells dies en què, no sabent massa què fer, es va posar simplement a caminar. Va passar-se un any i mig anant d’una banda a una altra, buscant el millor arbre per arrecerar-se durant la nit, delectant-se amb postes de sol, escoltant amb atenció els sorolls dels animals, en definitiva, fusionant-se amb l’entorn natural: «Quan dormia amb els ocells sentia que jo era igual que els animals salvatges amb què dormia; estàvem immersos en la mateixa activitat i per les mateixes raons.»
Aquells divuit mesos de vagarejar van donar al Hamer adolescent una gran capacitat d’observació i una profunda connexió amb la vida a l’aire lliure, qualitats sense les quals seria impossible d’explicar que, just al punt de la seva jubilació, després d’anys de treballar com a caçador de talps, hagi escrit una obra tan personal i peculiar com Cómo cazar un topo. Y encontrarte a ti mismo en la naturaleza.
A mig camí entre la prosa autobiogràfica i el tractat naturalista, el llibre parteix de l’experiència d’un Hamer ja envellit en els jardins de Gal·les que es concentra en el comportament dels talps i que va recordant de tant en tant la seva joventut. La descripció detalladíssima d’aquests animals petits, quasi cecs i de mans rosades, dona peu a l’autor a explicar els cicles naturals que hi estan relacionats, a parlar dels falcons, dels mussols i de les guineus que se’ls mengen, i fins i tot a reflexionar sobre la naturalesa en ple i extreure’n sentències filosòfiques a propòsit de l’existència humana. És per això que el text apareix trufat de frases que sovint demanen deturar per uns segons la lectura i plantejar-se a fons quines implicacions tenen les idees exposades: «La veritat sempre resideix en l’experiència »; «La possessió de coses que semblen permanents ens infon una sensació de permanència», o «L’única cosa que roman de l’home són les seves deixalles. El que és natural es descompon».
Quan, després d’haver treballat als ferrocarrils i d’haver- se dedicat a la pintura, Hamer va decidir de fer-se jardiner, va adonar-se que, a pesar del seu gran amor per la vida a l’aire lliure, la feina consistia principalment a matar. Havia d’eliminar els talps, les rates, les bavoses i les vespes perquè tots aquests éssers vius causaven greus danys en els camps i els jardins dels agricultors i els grangers que el contractaven. Caçar talps li va conferir un coneixement agut d’aquestes bestioles, ja que, com ell mateix assenyala, «seguir el rastre d’un animal representa un nivell de consciència semblant». Potser, precisament per això, un dels aspectes més interessants de l’obra és assistir a l’evolució psicològica de Hamer, que a partir de determinat moment decideix abandonar la feina de caçador de talps, decideix deixar de matar.
Pel camí d’aquesta evolució, l’autor es val de bones comparacions per explicar processos complexos de la vida dels talps. Per exemple: «A la terra un talp forma part dels processos digestius de la terra mateixa.» I és que, de fet, una de les millors troballes del llibre és el seu estil. Alhora que aposta per una expressió molt clara i directa, Hamer mai renuncia a la profunditat que li pot proporcionar una imatge, una metàfora, una anècdota…
«Si cal destacar per damunt de tot una vàlua de l’obra és que es tracta d’un cant genuí a la natura, d’una invitació a observar el regne animal i vegetal»
El text es compon de capítols breus que acosten el lector a la vida dels talps i dels seus caçadors i que es clouen cadascun amb una poesia escrita pel mateix autor. Lluny del que pugui semblar d’entrada, aquesta factura fragmentària proporciona un atractiu líric a l’obra que, a més, compta amb unes il·lustracions molt belles en blanc i negre de Joe McLaren i que presenten amb molta delicadesa detalls de la flora i la fauna silvestre que van apareixent en el text.
Tots aquests encerts han fet de Cómo cazar un topo un best seller internacional i que hagi estat considerat el llibre de l’any 2019 pel prestigiós diari The Guardian. Ara bé, si cal destacar per damunt de tot una vàlua de l’obra és que es tracta d’un cant genuí a la natura, d’una invitació a observar el regne animal i vegetal i a reflexionar a partir d’aquesta observació. És a través d’aquesta actitud que Marc Hamer ens proposa d’establir una relació diferent amb la terra i els fenòmens naturals. Segons afirma, alguns han volgut mirar la supervivència com una lluita. Ell ens demana canviar aquesta mirada i veure la supervivència com una conversa amb la naturalesa. Per això a les pàgines finals de l’obra afirma el següent: «La paraula lluita comporta alguna mena d’agressivitat, però les conductes agressives al capdavall et porten a formar part de l’alimentació d’alguna cosa més grossa, més forta i més ràpida. La lluita per la supervivència és una conversa amb un mateix: aprendre a acceptar i a viure amb fam i fred, amb cansament, estretors i por, i tot i això continuar avant, perquè l’alternativa és parar-se i morir, o tornar-se dependent com un nen.» És per això que la conversa amb la natura acaba sent un camí cap a un mateix.
