«Consigue una memoria asombrosa», de Dominic O’Brien

94-73

Si vós, lector, sou de memòria tènue com aquell que escriu aquestes paraules, aquesta us deu semblar, també, una llista massa llarga per memoritzar-la en tres minuts: violí, cavaller, maleta, collar, neu, bebè, màscara, rosa, campanar, gingebre, orquestra, arengada, arxiu, finestra, taula, arruga, pilota, foto, elefant, trofeu, llapis, segell, arc de Sant Martí, catifa, préssec, suro, planeta, revista, or i rellotge. Doncs fins i tot jo ho he fet sense cap problema i sóc capaç de recitar-la en ambdós sentits gràcies a algunes de les tècniques que descriu aquest llibre, d’una dignitat rara entre els anomenats «d’autoajuda». 

Consigue una memoria asombrosa està escrit per Dominic O’Brien, una personalitat inclassificable que s’ha erigit diverses vegades en campió mundial de memòria, ha batut repetidament uns quants rècords Guinness en aquesta curiosa disciplina i és capaç, per exemple, de memoritzar l’ordre exacte de les cartes de… cinquanta-quatre baralles (més de dos mil vuit-centes cartes, vistes només una vegada!). 

Fonamentalment el llibre descriu dos mètodes: l’anomenat «del viatge» i el «Dominic», una variant del primer, en honor del seu nom. El mètode del viatge requereix d’un viatge imaginari, basat en un itinerari real. Per exemple, el trajecte des del nostre dormitori fins el nostre lloc de treball, amb etapes ben definides (el passadís, la porta de casa, l’ascensor, l’estanc davant del qual passem, etc). Aquest viatge constitueix una mena d’estructura bàsica sobre la qual associem les paraules o conceptes que s’han de memoritzar. Si agafem com a exemple la llista que apareix al començament d’aquesta ressenya i la combinem amb les etapes del trajecte abans esmentat podem imaginar alguna cosa com ara…: ens trobem un violí al passadís; comencem a tocar-lo maldestrament però, en arribar a la porta de casa, l’obrim i un cavaller se’ns queixa; quan agafem l’ascensor, en el qual entrem ràpidament fugint dels improperis del veí, entropessem amb una maleta que algú s’ha oblidat, l’agafem i l’obrim al carrer: conté un collar que ens posem mentre ens mirem reflectits a l’aparador de l’estanc… 

Potser l’aspecte més interessant del llibre, a banda de la curiositat intrínseca que desperta, és la història de superació del seu autor. D’alumne fracassat a una de les memòries més grans del món. Qui vol, pot.

Manel Porcar. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV).
© Mètode 73. Primavera 2012.

 Consigue una memoria asombrosa
Técnicas y consejos que cambiarán tu vida

Dominic O’Brien
Traducció de Remedios Diéguez Diéguez. Paidós. Barcelona, 2012.
223 pàgines.
© Mètode 2012 - 73. La força del món - Primavera 2012
Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.