«Contes de microbis», d’Arthur Kornberg

101cat-75

Arthur Kornberg no és el primer premi Nobel en medicina de qui es publica una obra literària o lírica. Com es ressenya en la introducció, també ho va fer, entre altres, Ramón y Cajal, amb uns relats de ciència-ficció. Però l’obra que aquí ens ocupa és d’un caire ben diferent. Contes de microbis és un llibre inclassificable, un recull de poemes microbians amb vocació d’entreteniment infantil. Al seu origen hi ha els contes amb què Kornberg acotxava els seus fills a la dècada dels cinquanta. Quaranta anys més tard, i ja en vers, els contava a la següent generació de la família: els seus néts. Després de circular entre familiars i amics es van publicar en anglès el 2007 i ens arriba finalment ara la versió en català i en castellà, amb una meritòria traducció de Ricard Guerrero i Mercè Piqueras i unes fotografies originals –un autèntic luxe– de Roberto Kolter. Els dibuixos, ben importants en un conte, són d’Adam Alaniz, i constitueixen un dels majors mèrits del llibre, particularment la seua bellíssima portada. 

El llibre s’articula en dotze capítols, corresponents gairebé tots a un microorganisme: Salmonella typhiHelicobacter pylori, els virus de la sida… en els quals una breu descripció poètica de la bestiola en qüestió es combina amb unes bones fotografies i dibuixos, i unes il·lustratives comparacions entre la mida dels microbis i objectes que emprem en la vida microbiana (per exemple, al damunt d’una moneda de cinc cèntims hi cabrien ni més ni menys que 283.515.560 individus de Salmonella typhi). 

Amb bons dibuixos, didàctiques descripcions i un text tendre com només un conte de bressol ho pot ser, el llibre és sens dubte una tria perfecta i originalíssima per a un regal, essent el destinatari de qualsevol edat. L’únic punt menys brillant de l’obra, per desgràcia habitual en les obres poètiques traduïdes, és una ben palesa artificiositat en els versos, que dóna com a resultat una pèrdua irreparable de l’estil original i una manca d’originalitat –paradoxalment en una obra tan poc convencional– en el llenguatge poètic. I és que totes les traduccions poètiques s’assemblen, i llegint Contes de microbis ens ve al cap una obra tan diferent com La trista mort del Noi Ostra, del polifacètic director de cinema Tim Burton. Aquest fet, però, no desmereix el treball fet amb les traduccions, tan científicament exactes com mètricament acurades, i no impedeix que el conjunt siga una obra molt destacable per la seua raresa, bellesa formal i interès històric. El lector interessat no pot deixar de pensar en arribar a casa, o casa dels nebots o néts, a treure aquest llibre prim de colors càlids i pàgines brillants, i esbrinar ell mateix l’efecte que sobre els infants té la lectura d’uns contes sobre microbis escrits per un premi Nobel en medicina. No se sap si per l’efecte estimulant d’aquests contes, l’ambient familiar en general o per una genètica privilegiada, el fet és que Rog Kornberg, fill de l’autor i oient privilegiat de la versió primitiva d’aquesta obra, va rebre el 2006 el premi Nobel, de química aquesta vegada, pel seu treball sobre com les cèl·lules –microbis inclosos– s’ho fan per a emprar la informació dels gens i fer-ne proteïnes.

Manel Porcar. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
© Mètode 75, Tardor 2012.

 

Contes de microbis
Arthur Kornberg
Traducció de Santi Montagud, Ricard Guerrero i Mercè Piqueras. Reverté. Barcelona, 2012. 88 pàgines.

© Mètode 2012 - 75. El gen festiu - Tardor 2012
Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.