«Contra Natura», d’Arcadi Navarro

12-55

Contra Natura. Arcadi Navarro. Bromera, Alzira, 2006. 187 pàgines.

Hi ha gent que pensa que la natura, com a mare de tot i de tots, és sàvia i bona i que som els humans qui hem triat un tipus de vida desequilibrat, inharmònic i condemnat al conflicte. Els biocentristes, com Arcadi Navarro anomena a Contra Natura les persones defensores d’aquestes idees, creuen que la vida actual dels humans és antinatural, per la qual cosa hem de retornar a les nostres arrels, més pròximes a la natura.

En aquest assaig, i amb un estil apte per a tots els públics, Navarro explica pas a pas per què pensa que no ens hem allu­nyat de la natura, a més de combatre molts dels arguments que utilitzen els biocentristes per defensar la seua tesi. Per això es basa en estudis científics ben documentats de la biologia evolucionista, camp de treball on desenvolupa la seua tasca professional. L’autor mostra què tenen de certes les creences biocentristes al temps que il·lustra amb molts exemples els fets que s’oposen a aquestes teories i que els biocentristes prefereixen ignorar o interpreten erròniament.

Cada capítol del llibre està dedicat a una falsa creença, com ara la suposada harmonia, llibertat i sostenibilitat que caracteritza la natura. Navarro també exposa les seues idees sobre actituds i comportaments que, normalment, són interpretats com a típicament humans, tal com la violència, la cooperació, l’egoisme, les mentides i l’esclavisme. Aquests comportaments es donen també en moltes altres espècies; per exemple, la primera mesura del nou lleó mascle dominant és matar tots els fills de l’anterior amb l’objectiu de disposar de femelles amb capacitats reproductives i receptives a la copulació, que puguen criar els seus propis fills. No es tracta d’un mandat ètic, sinó d’una conducta biològicament determinada: reproduir-se.

Però no tot és violència: entre animals també es donen casos de cooperació. El principi de la selecció natural, postulat per Darwin com a principal responsable de l’evolució de les espècies, afavoreix la cooperació entre entitats biològiques, sempre que tinguen més possibilitats de sobreviure i reproduir-se. Això explica les caceres en grups coordinats o la protecció que brinden alguns animals a altres. Així mateix, existeixen en moltes espècies de primats les recompenses i els càstigs altruistes, que es donen quan una tercera part recompensa un individu cooperador i emprèn una acció punitiva davant d’un comportament egoista.

«Comportaments que normalment són interpretats com a típicament humans, tals com la violència, la cooperació, l’egoisme, les mentides o l’esclavisme, es donen també en moltes altres espècies»

El principi de la selecció natural també afavoreix comportaments contraris a l’ètica i moral humanes, com ara les mentides o l’esclavisme. Són molts els éssers vius que adopten el aspecte de predadors o d’individus d’altres espècies per tal d’evitar ser presses. Aquest és el cas de les papallones Inachis io, que, quan els ocells les assetgen, despleguen les ales amb dissenys semblants als ulls dels gats. Un altre tipus de mentida és la manipulació o l’engany, davant dels quals els individus de moltes espècies responen amb agressivitat per tal d’evitar aquests comportaments. Per tant, la mentida i l’engany no són qualitats humanes que ens allunyen de la natura.

La varietat de temes fa la lectura molt amena, al mateix temps que consciencia els lectors sobre la gravetat i el dany que poden causar algunes d’aquestes teories biocentristes. Per exemple, l’autor critica fortament les medicines alternatives, de les quals diu que, en el millor dels casos, són ineficaces i, en el pitjor, perjudicials per a la salut, ja que les plantes que s’ha demostrat científicament que tenen propietats medicinals ja s’utilitzen en la producció de medecines i que les propietats curatives de la resta no han superat una compro­vació.

Navarro també mostra la impor­tància de comprendre correctament les teories científiques, com al segon capítol, on explica les teories darwinistes més bàsiques, especialment la selecció natural, i exposa els fets que s’han derivat d’una mala comprensió d’aquesta. L’autor fa al·lu­sió al moviment eugenèsic, aplicat per països com l’Alemanya nazi, Suècia, l’URSS o els Estats Units, que es basava en la teoria de la supervivència dels més aptes, a qui se’ls estimulava a reproduir-se, al mateix temps que als menys aptes se’ls impedia que tingueren descendència aplicant lleis restrictives dels matrimonis, de la immigració i programes d’esterilització o euta­nàsia.

Contra Natura, llibre finalista del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2005, és un assaig interessant que resulta imprescindible per a entendre i afrontar el moviment del biocentrisme. Més enllà, el llibre és una crida d’atenció davant dels perills que poden representar alguns corrents de pensament basats aparentment en el coneixement científic però que el perverteixen malgrat l’ampli arrelament popular de què gaudeixen.

© Mètode 2011 - 55. Gen, ètica i estètica - Tardor 2007

Estudiant de Periodisme. Universitat de València.