Revista «Cronos»

53-22

Cronos. Cuadernos valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia. / Volum 1, número 1. Decembre, 1998. / Departament d’Història de la Ciència i Documentació. Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència. / Universitat de València-CSIC. 190 pàgines.

La nòmina de revistes científiques editades per la Universitat de València s’ha incrementat recentment amb una nova capçalera, Cronos, dedicada a la història de la medicina i de la ciència. Des de fa molts anys, el Departament d’Història de la Ciència i Documentació i l’Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència –fa ben poc rebatejat com a Institut d’Història de la Ciència i Documentació «López Piñero»–, acaronaven la idea de fundar la seua pròpia publicació periòdica, que s’afegiria a la sèrie editorial Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, fundada al 1963 pel professor José María López Piñero, i que presentava fins ara tres línies, dedicades respectivament a monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics, tot ultrapassant el nombre de cinquanta volums publicats. El desig s’ha pogut complir, i avui la revista és una realitat, fruit de la tasca conjunta de tots els integrants dels esmentats Departament i Institut, sota la direcció dels professors Víctor Navarro i José Luis Fresquet.

Fidel a l’esperit fundacional de Cuadernos Valencianos, Cronos naix amb la pretensió d’oferir un espai de comunicació científica tant per als investigadors adscrits als centres de recerca que la sustenten, com per a la resta del col·lectiu d’historiadors de la medicina, de la ciència i de la tècnica, espanyols i estrangers. Per tot açò, admet treballs –articles, notes d’investigació, aportacions de revisió i recensions bibliogràfiques– sobre qualsevol tema adscrit a les disciplines esmentades, sense excloure cap orientació metodològica o historiogràfica, i en qualsevol de les llengües de la Comunitat Europea –incloent-hi, naturalment, les dues pròpies de la Universitat de València–. I així, ja al primer volum trobem aportacions ben variades, tant per la seua temàtica com per l’adscripció professional dels seus autors. El professor de la Universitat de Cantàbria Luis García Ballester, col·laborador del doctor López Piñero precisament en els  primers temps de Cuadernos Valencianos, ha escrit un interessant article sobre els tractats de banys com a gènere literari a l’edat mitjana. Des de Luxemburg i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Beatriz Porres i José Chabás han preparat un acurat estudi sobre part d’un manuscrit llatí d’origen espanyol i contingut astronòmic, datat al segle XV i custodiat a la Bodleian Library d’Oxford. Guillermo Olagüe. Alfredo Menéndez i Mikel Astrain, membres de la unitat d’Història de la Ciència de la Universitat de Granada, revisen la participació de Xile en els projectes documentals europeus al llarg dels últims anys del segle XIX i primer terç del segle XX. El Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la nostra Universitat i l’Institut «López Piñero» són representats per un article sobre l’ensenyament de la botànica a València a les acaballes del segle XVIII, obra de la jove professora Cristina Sendra. I també per una nota d’investigació sobre la prevenció de la malaltia de la ràbia als programes de sanitat municipal de València entre 1894 i 1916, escrita per la doctora María José Báguena, i per una revisió historiogràfica de l’investigador del CSIC. Antonio García Belmar, la qual ha estat suggerida per l’aparició recent d’un seguit de monografies i articles al voltant de l’evolució de la química a Europa des de 1789 a 1939. Completen el volum una dotzena de recensions bibliogràfiques.

El naixement d’aquesta revista, plena de dinamisme i rigor científic, i  amb una elevada qualitat no només pel que fa als seus contiguts, sinó també per la seua presentació formal, és fruit evident del procés de consolidació i institucionalització de la història de la ciència i de la medicina a l’Estat espanyol, procés en què la Universitat de València s’ha distingit, sobretot perquè ha consolidat, abans que cap altra, l’ensenyament de la història a les carreres de contingut científic no humanístic. En un moment, però, en què aquest procés sembla exposat a patir un fort sotrac com a conseqüència de la revisió dels plans d’estudis, l’aparició de Cronos és, a més, una crida a la reflexió per a tota la comunitat universitària.

© Mètode 2012 - 22. Hortes valencianes - Número 22. Estiu 1999
Professor titular d’Història de la Ciència. Universitat Cardenal Herrera-CEU (València), CEU Universities.