«Cuando llega la hora» de Miguel Ángel Sabadell

La curiosa ciència de zombis i vampirs


Cuando llega la hora: Ciencia y mito en torno a la muerte y el más allá

Miguel Ángel Sabadell
Onada edicions.
Benicarló, 2018. 208 pàgines.

Parlar de la mort no és parlar d’un tema qualsevol. Els humans ens sabem finits, almenys d’una manera corpòria, i l’acte de morir esdevé el punt final per a uns i una transició per a d’altres. En qualsevol cas, aquest és un fenomen que condiciona notòriament les nostres vides, o no és cert que la mort només té importància en la mesura que ens fa pensar en la vida? La fluctuació dicotòmica constant entre l’existència i l’absència pròpies ha sigut la llavor de multitud de qüestions culturals des del principi dels nostres temps i de forma transversal a totes les civilitzacions. Aquesta ha germinat en forma de mites, creences, religions, pseudociències o tradicions, i són aquestes les qüestions en què Miguel Ángel Sabadell, astrofísic i doctor en Física Teòrica, s’ha submergit.

Així, fer divulgació científica d’un tòpic com aquest no és gens fàcil. Què es diu en 200 pàgines de divulgació científica sobre la mort sense provocar cap badall d’avorriment? Doncs, precisament, el gran ventall de temes que tracta és un dels motius pels quals considere que el llibre Cuando llega la hora mereix amb escreix el III Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló 2018 amb el qual ha sigut guardonat.

Un sorprenent inici de la lectura ens acosta a viure l’experiència de morir, en el context de sofrir una malaltia terminal. L’objectiu aconseguit d’aquesta primera pinzellada de l’autor és comprendre que tant el cos com la ment, en aquestes circumstàncies, van fent camí per tal d’estar preparats quan arribe la inexorable hora de morir. El lector trobarà resposta a preguntes com ara com reac­cionen els bacteris del nostre interior quan el destí els desnona del cos humà, o quina part de nosaltres resulta deliciosament atractiva a les mosques del formatge i als escarabats i, fins i tot, en alguns moments potser voldrà perfumar-se per tal de neutralitzar les olors de putrefacció que l’autor descriu amb una excel·lent minuciositat. Cada capítol el trobem salpebrat per una frase inicial que, de manera paradoxal, són les últimes paraules d’algun personatge històric. L’autor és capaç de fer jocs malabars amb l’humor i el rigor científic per captivar el lector en aquesta poc assídua faceta de la divulgació de la ciència, i aquest equilibri és el segon dels motius que per a mi el fan tan mereixedor del ja esmentat guardó.

La tercera raó per a premiar aquest llibre és la profusió de fonts documentals per a cada un dels temes tractats. L’autor du a terme una anàlisi exhaustiva de qüestions culturals actuals que tenen el seu origen en l’inevitable perspectiva de la por envers els morts i, també, els «no morts». Alguns d’aquests últims, fins i tot, han acabat esdevenint personatges fantàstics que de ben segur al lector li són familiars, com ara els fantasmes, els vampirs o els zombis. Així, llegir aquests capítols permet capbussar-se en el preludi d’aquests coneguts temes folklòrics i arribar a entendre qui van ser els vampirs més famosos i per què, o dilucidar els detalls científics del «procés de zombificació». Explorar alhora el «més enllà» i la termodinàmica resulta molt divertit per a qualsevol tipus de públic, i el llenguatge no especialitzat que l’autor utilitza, a més, ho permet.

© Mètode 2019 - 101. La memòria dels ossos - Volum II (2019)
Graduada en Biotecnologia (València).