«Darwinismo, biología y sociedad», de Rosaura Ruiz Gutiérrez, Miguel Ángel Puig-Samper Mulero i Graciela Zamudio Varela

Del 'Beagle' a H. G. Wells, una ullada al darwinisme

El llibre presenta una serie d'estudis que, en la seua totalitat, ajuden a entendre l’abast del darwinisme a Iberoamèrica.

Darwinismo, biología y sociedad
Rosaura Ruiz Gutiérrez, Miguel Ángel Puig-Samper Mulero i Graciela Zamudio Varela
Universidad Nacional Autónoma de México. Mèxico, D.F., 2014.
454 pàgines.

Una parada estratègica en la colossal travessia del Beagle va ser la de la boca del riu Negre, a Argentina, en una caseta de teules de la qual ja no queda rastre. Els documents històrics apunten que aquest lloc esdevingué centre de referència per als navegants, que es nodrien dels coneixements compartits de l’experiència col·lectiva dels seus habitants i dels mariners viatgers sobre la manera de sortir-se’n en aquestes aigües, enganyoses especialment en passar per «la barra». En el seu dia, la zona va ser refugi de corsaris, colònia de convictes i, finalment, despatx de consulta per a navegants d’altres latituds. Va ser per això que Robert Fitzroy es féu amb els serveis d’aquests mariners per garantir l’èxit de la il·lustre expedició.

En Darwinismo, biología y sociedad, la diversitat d’enfocaments caracteritza la quarta i més recent publicació sobre la recepció del darwinisme a Iberoamèrica. Aquesta compilació ha comptat amb una nodrida participació d’investigadors d’una desena de països. D’aquesta diversitat –podria no haver-n’hi quan es parla d’evolució?– cal prendre’n una mostra (al més pur estil naturalista), i esperar que la selecció manifeste la perspectiva d’estudis que poden trobar-se en el llibre i que en la seua totalitat ajuden a entendre l’abast del darwinisme a Iberoamèrica.

A més d’acusar Humboldt de ser el principal responsable de la seua curiositat per conèixer Tenerife, Charles Darwin mai va estar-se de manifestar la seua admiració per una persona que considerava un model: «Humboldt era el major científic viatger que mai havia existit». Com que no van coincidir en vida gaire temps, el germànic va expressar prou menys del llavors jove Darwin, però no per això va ser poc elogiós, perquè va arribar a comentar que el treball sobre la seua notable expedició era un dels més destacables que havia vist. Si és d’interès aquesta veta, és possible tafanejar alguns intercanvis epistolars entre aquests naturalistes; i unes pàgines avant, conèixer com s’articulen els pensaments de tots dos en l’àmbit de la geografia de les plantes a Espanya, o en grups zoològics específics, com els escarabats de les Galápagos o els invertebrats paleozoics de Mèxic.

Dins dels estudis de caire social d’aquesta edició, es troba una minuciosa revisió dels esforços del conegut Piotr Kropotkin per convèncer els seus adversaris que la cooperació observada entre organismes és el suport biològic a partir del qual l’ésser humà hauria de fonamentar la seua ètica. Kropotkin no escatima esforços a esgrimir i maniobrar hàbils estocades als seus contrincants, especialment als «individualistes burgesos» o als defensors de l’ètica cristiana. No obstant això, la inquietant idea final d’aquesta revisió aclareix també les seues diferències amb el mateix Darwin.

No pot obviar-se en aquesta mostra l’enginyosa però rigorosa revisió de la trama històrica i conceptual de l’eugenèsia en els mons literaris que retraten distintes utopies, des de les conegudes Un món feliç d’Aldous Huxley o Homes com déus d’H. G. Wells, fins a la mai realitzada i enigmàtica Kantsaywhere del mateix Francis Galton.

© Mètode 2016 - 91. SheScience - Tardor 2016

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV)