«De la Terra a l’espai», de David Iranzo Greus

106-71cat

De la Terra a l’espai
Com funciona la tecnologia que ens ajuda des de l’exterior
David Iranzo Greus
Traducció de Josep Franco
Bromera. Alzira, 2010. 184 pàgines.

En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.

L’autor repassa la història de la conquista de l’espai, des de la guerra freda fins a la col·laboració de les principals potències en els nostres dies; les tecnologies necessàries per al viatge espacial i les que hem heretat dels avenços en satèl·lits i llançadores; i dóna una mirada a la futura direcció en què aquestes tecnologies po-drien avançar.

L’autor encerta de ple a explicar alguns dels temes que més recurrentment apareixen quan es parla de l’espai, i també alguns que provoquen habitualment malentesos en el públic. Així, per exemple, destaca que això que anomenem «l’espai», on flota l’Estació Espacial Internacional o des d’on pren les seues imatges el Telescopi Espacial Hubble, és a només uns 500 quilòmetres de distància. O ens recorda que la gravetat no «desapareix» en eixir a l’espai, sinó que simplement es compensa amb la situació de caiguda lliure dels satèl·lits en òrbita i la gran velocitat de gir al voltant de la Terra que assoleixen. Igualment, respon amb rotunditat a la clàssica pregunta de «per què es malgasten tants diners en això?», amb multitud d’exemples de tecnologies que fem servir diàriament i que fan ús de l’espai en el seu funcionament.

El to del llibre és senzill, i fàcil de seguir fins i tot per a persones sense formació en cap de les àrees que toca. Segons es mire, això pot ser un avantatge o un inconvenient per al lector. Aquell que no tinga una base en física o ciències de l’espai i busque una introducció al tema, trobarà un llibre excel·lent per a prendre’l com a punt de partida. Per contra, un lector més avesat a la literatura de divulgació científica hi trobarà a faltar un poc més de profunditat en el tractament dels diferents aspectes, ja que el llibre és molt breu i en molts dels capítols apareixen mencions de temes que no tornen a ser tocats. Al tancament del volum apareix una bibliografia prou completa, que permetrà a aquests últims lectors aprofundir en el tema, encara que, això sí, quasi la totalitat es refereix a obres en francès i en anglès.

© Mètode 2011 - 71. La cara del dolor - Número 71. Tardor 2011

Observatori Astronòmic de la Universitat de València.