«Dire Predictions», de Michael E. Mann i Lee R. Kump

99-88

El canvi climàtic és el gran problema del segle xxi i, sorprenentment, la ciutadania tenim un gran desconeixement del seu fonament físic (en el sentit de la ciència i d’allò tangible). Abans hem pogut llegir sobre què significa com a procés de ruptura democràtica (This Changes Everything, Klein, 2014) l’obscur paper que hi han representat negacionistes climàtics (Climate Change Denial: Heads in the Sand, Washington i Cook, 2011) o sobre solu-cions tecnològiques amb un grau de detall extrem (Heat, Monbiot, 2008), que no sobre les bases del canvi climàtic. El canvi climàtic, això és indubtable, ha generat una gran quantitat de literatura fragmentària i dispersa, també de caràcter divulgatiu. Podem llegir sobre la premsa i el canvi climàtic, sobre les ciutats i el canvi climàtic, sobre la seguretat alimentària i el canvi climàtic, sobre l’agricultura i el canvi climàtic. Però… i sobre el canvi climàtic a seques? És aquesta disgregació el preu que cal pagar per haver esdevingut el gran repte del segle actual i haver ultrapassat les fronteres del coneixement estrictament acadèmic?

La segona edició –augmentada i corregida– del Dire Predictions de Michael E. Mann i Lee R. Kump (ambdós professors i investigadors sobre el clima a la Universitat Estatal de Pensilvània) fa palès que aquest buit de llibres que aglutine el coneixement existent sobre l’escalfament global encara existeix. Des que es va publicar la primera edició (el 2008, després del quart informe de l’IPCC) cap llibre n’ha agafat el testimoni. I potser abans he exagerat parlant de l’absència de manuscrits sobre la matèria; senzillament, són textos secundaris en termes del seu impacte mediàtic, cultural i científic, i que, independentment de la qualitat (molt variable), ningú no assumeix com a referència indiscutible. Cap d’aquestes obres és, al meu entendre, «el llibre pel qual cal començar a llegir per a entendre un determinat assumpte o disciplina científica». Perquè d’això va la cosa: d’entendre.

El subtítol de l’obra ho deixa ben clar: «Entenent el canvi climàtic. La guia visual a les troballes de l’IPCC». L’objectiu és clar i s’explicita des del principi: els autors volen que els lectors entenguen de què va el canvi climàtic. Volen que n’assimilen les bases científiques, per què sabem el que sabem, en definitiva. Què hi ha al darrere i quines són les evidències acumulades, com elaborem les projeccions (passades i futures) a partir de les dades actuals, quins són els impactes que podem esperar a totes les escales, quines són les possibilitats d’adaptació i el grau de la nostra vulnerabilitat enfront del nou clima i, per últim, què podem fer per a solucionar-ho. Aquestes són les cinc parts, clarament separades, que componen el text. Els seus -autors (i de manera molt especial Mann, assidu de tertúlies, ràdios i televisions i molt actiu a les xarxes socials) no amaguen en cap moment que és la seua voluntat que el llibre esdevinga paper rebregat, que es passe de mà en mà, que arribe com més lluny millor. Que la gent en parle i que encaixe en aquest buit impossible d’emplenar fins ara, convertint-se en aquell llibre fàcil de recomanar i agradós de llegir sobre una matèria cada dia més present a les nostres vides. Que quan algú pregunte pel tema, li puguem dir, sense temor a equivocar-nos: «Compra’t el Dire Predictions, que és el millor per a començar».

Per a aconseguir-ho, cal molt més que una bona base científica i comunicativa i una estructura literària ben pensada. És ací on el terme «guia visual» pren força i marca la diferència amb la resta de llibres sobre canvi climàtic. Les fotografies, gràfiques i infografies són realment espectaculars. Estan escollides amb cura, col·locades amb gust i aporten informació addicional; no són en cap cas una decoració prescindible dels mots en blanc i negre. És com una –molt bona– exposició sobre el canvi climàtic portada al paper, com un catàleg d’aquella exhibició que encara no hem pogut veure enlloc, i que tanta falta ens fa. L’edició, tot i no optar per la tapa dura, és bona i acurada, i és d’agrair que el preu siga contingut i raonable tot i l’evident sobrecost que impliquen 224 pàgines a tot color.

El text, en línia amb el disseny, és fresc i proper, però mai abandona el rigor, una falsa dicotomia malauradament habitual en part de la divulgació científica més mediàtica. Amb un to didàctic i l’encert de capítols curts, de dos o quatre pàgines (que permeten fer una lectura desordenada segons els interessos i coneixements previs de cadascú), els autors defugen les afirmacions taxatives i presenten les troballes de l’IPCC (la base de tot el llibre) arran de preguntes legítimes que ens fem poc sovint. Com de fiables són les projeccions? Com de segurs podem estar que nosaltres en som els causants? Com sabem si el segrest de carboni funcionarà? Per què augmenten les tempestes si se suposa que plourà menys? Com podem actuar en un marc d’incertesa? Tampoc no eludeixen les qüestions incòmodes (no ens encaminàvem cap a una nova edat del gel?), les errades comeses als càlculs previs, les mancances comunicatives, o les dificultats inherents al canvi de model productiu necessari per a detenir, dins d’un marge de relativa seguretat, l’escalfament global.

I tot i això, hi ha esperança al final. Kump i Mann ens diuen que encara no és tard, però que actuar amb decisió és ja inajornable. Benvingut siga, doncs, un llibre que ho explica amb tanta contundència i claredat, enmig d’un esclat de colors tan inusual com útil.

Andreu Escrivà. Consultor i divulgador ambiental (València).
© Mètode 88, Hivern 2015/16.

© Mètode 2016 - 88. Comunicar la salut - Hivern 2015/16

Tècnic ambiental i divulgador científic (València).