Beure una tassa de cafè amb sucre als matins, obrir l’armari i poder triar el color de roba que més ens abelleix portar aquell dia, o menjar un gelat de vainilla. Sotmetre’ns a cirurgies necessàries per a millorar la nostra salut sense patir dolor i quasi sense risc de contraure una infecció. Prendre un gintònic en una reunió entre amics. Aquests són només alguns exemples d’accions quotidianes amb les quals estem familiaritzats, però us heu parat a pensar que, anys arrere, aquests xicotets gestos quotidians només eren accessibles per a uns pocs privilegiats? D’on provenen les drogues, fàrmacs i verins que avui dia ens fan la vida una mica més fàcil? Qui els va descobrir? Han tingut sempre el mateix ús? Quina és la seua història i què va ocórrer abans que estigueren a l’abast de tots nosaltres?
David Sucunza recull les respostes a aquestes preguntes en el seu llibre Drogas, fármacos y venenos. En cadascun dels 25 capítols que el componen, l’autor ens revela de manera amena i molt ben documentada diferents sabers entrecreuats sobre un o diversos productes naturals.
Entre les pàgines del llibre podem trobar el primer experiment controlat de la història de la medicina i el primer frau mèdic de l’edat moderna. També els orígens i la història amarga de la substància que endolceix el nostre cafè o postres, guerres desfermades per drogues, i fàrmacs que sorgeixen de l’esforç bèl·lic per mantindre la salut dels soldats. Així mateix, es reflecteixen les barbaritats que l’ésser humà ha sigut capaç de cometre amb els seus semblants per controlar la producció d’arbres i plantes font de productes naturals valuosos, però també l’impacte que va tindre la producció industrial de fertilitzants per a la població mundial, o la síntesi industrial d’hormones per a l’emancipació de la dona. Esclaus observadors; malalts que busquen alleujament per al seu mal, o científics brillants, tenaços i agosarats que no van cessar fins aconseguir la síntesi artificial de productes naturals, provar-ne la utilitat i aconseguir que es produïren a gran escala; tots van contribuir a l’accessibilitat dels productes naturals que utilitzem en el nostre dia a dia.
Drogas, fármacos y venenos és un llibre interessant i accessible a tota mena de lectors pel seu contingut i presentació. Considere que en gaudiran especialment els amants de la història, l’antropologia o la divulgació de la ciència. Al meu parer, el més suggestiu de l’obra és la invitació que fa a la reflexió. Per exemple, respecte a la dicotomia «natural o sintètic», és més saludable utilitzar la font natural, amb la incertesa de si serà un verí, que poder administrar amb seguretat la dosi terapèutica gràcies als anàlegs sintètics? Respecte a la poca atenció que prestem a allò a què estem habituats, què passaria si els recursos de què depenem en l’actualitat deixaren d’estar disponibles? En definitiva, en passar l’última pàgina del llibre, el lector serà més conscient de la importància de cuidar la naturalesa, tant pel seu potencial com a font de noves substàncies terapèutiques com per ser una font d’inspiració imprescindible per a desenvolupar-les.