El calentamiento global
Spencer Weart
Editorial Laetoli, Pamplona, 2006. 261 pàgines.
El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Nicholas Stern. En ell s’utilitza la informació ja coneguda sobre les conseqüències del canvi climàtic per fer una sèrie d’estimacions econòmiques. Així, s’ha avaluat el cost que tindria adaptar-se al canvi climàtic, és a dir, no prendre cap mesura per a controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Prenent un període prou llarg perquè es manifesten tots els efectes, els costos serien equivalents entre el 5% i el 20% del producte interior brut mundial. També s’ha avaluat el cost de prendre mesures per a limitar les emissions amb la finalitat d’estabilitzar la concentració de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera a un nivell que no sobrepasse el doble de l’existent abans de la revolució industrial. En aquest cas, els costos serien de l’1% del producte interior brut mundial, entre cinc i vint vegades menys que si no es prengueren mesures.
L’enorme atenció que ha rebut la presentació d’aquest informe és deguda, en part, al suport públic que el Govern britànic li ha pres tat. Les males llengües parlen d’una actitud interessada de Tony Blair qui potser ha decidit adoptar el problema del canvi climàtic com una de les seues prioritats en l’actual legislatura per a aprofitar-se de la preocupació que el tema desperta en la societat britànica. Una sensibilitat social basada en la important labor de divulgació que han realitzat els mitjans de comunicació britànics sobre les conseqüències d’aquest fenomen.
En el nostre país, el Ministeri de Medi Ambient va encarregar un estudi2 sobre l’impacte que l’escalfament tindrà a Espanya, i en l’elaboració del qual van participar més de 400 científics. Algunes de les conseqüències que apuntaven en aquest estudi són: descens de les pluges en el sud-est del país, amb sequeres més perllongades; augment de les temperatures màximes a l’estiu, fins a 7 graus per a final d’aquest segle; reculada de 15 metres de mitjana en les platges per al 2050…
Un problema d’aquests informes és que, a més del llenguatge, massa tècnic per al gran públic, són molt llargs (600 pàgines el britànic, 800 l’espanyol). Per això, encara que són accessibles via electrònica, el nombre de ciutadans que decideix consultar-los és molt limitat. Què poden fer, llavors, les persones interessades en el tema? Acudir als llibres de divulgació científica. I, per sort, en el panorama editorial s’han publicat dos excel·lents llibres durant el primer semestre de l’any 2006.
El primer d’ells, L’escalfament global, de l’historiador de la ciència Spencer Weart, és una excel·lent reconstrucció històrica de com ha evolucionat el coneixement sobre el tema. És un llibre fascinant perquè mostra la ciència en acció, en el sentit més ampli: el coneixement es construeix a poc a poc, mitjançant els esforços de milers de persones, cadascuna fent aportacions, algunes encertades, unes altres no; les discussions entre els científics que mantenen posicions enfrontades són constants i essencials per a l’avanç del coneixement. Mostra com el pes de les evidències decanta la comunitat científica cap a una de les posicions, que acaba imposant-se. I mostra la interrelació dels aspectes científics amb els aspectes socials i polítics. És, en definitiva, un llibre essencial per a comprendre en quina situació ens trobem pel que fa a l’escalfament global, i com hi hem arribat.
El segon llibre és L’amenaça del canvi climàtic, de Tim Flannery, un reconegut científic, escriptor i explorador. L’autor indica, al final de la introducció, que el seu llibre «és un intent, basat en el treball de milers de col·legues, d’esbossar una història del canvi climàtic, com es desenvoluparà en el pròxim segle, i què podem fer referent a això». De nou ens trobem davant un llibre fascinant, construït com un puzle, a força de peces que van encaixant (35 capítols, juntament amb una introducció i dos epílegs) per a construir una visió calidoscòpica del tema. Com a biòleg, Flannery posa l’èmfasi en els efectes del canvi climàtic sobre el conjunt de la vida i, en particular, en l’extinció d’espècies. Les seues estimacions sobre les quantitats d’espècies que es podrien extingir en un futur pròxim són, si més no, inquietants: fins al 60% si continuen les tendències actuals, i fins a un 20% si es prenen mesures per a mitigar el problema.
Tant l’informe Stern com els dos llibres ressenyats són optimistes, atès que conclouen afirmant que encara som a temps de prendre mesures per a mantenir sota control el canvi climàtic. Una altra qüestió és com es podria assolir una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En un article publicat recentment en The New York Review of Books per Jim Hansen, científic de la NASA especialista en el tema del canvi climàtic, en el qual ressenyava, entre uns altres, el llibre de Flannery, assenyala un aspecte fonamental que, al seu judici, és necessari: un lideratge polític. Hansen assenyala Al Gore, que representa, sens dubte, un paper fonamental informant l’opinió pública nord-americana sobre la veritable naturalesa del problema amb les seues conferències, arreplegades ara en el documental An inconvenient truth, recentment estrenat al nostre país. I és cert que alguna cosa es mou en l’opinió pública d’Estats Units. Des de fa un any, diversos grups religiosos s’han mostrat preocupats pel tema: argumenten que el canvi climàtic pot destruir una gran part de la creació de Déu. Podran exercir Al Gore i Tony Blair, quan deixe el govern, aquest lideratge des dels afores del poder?
