«Cristians, jueus, musulmans… Que no s’acabarà mai l’Edat Mitjana!?» Aquesta exclamació, pronunciada per una mena de guerrer medieval en un dibuix d’El Roto publicat fa uns anys a El País, podria ser un bon resum del principal propòsit de Dawkins en aquest llibre heterogeni. El capellán del diablo, a pesar de prendre el títol d’una cita de Darwin, no és un llibre només d’evolució, igual com el seu autor, Richard Dawkins, no és només un biòleg evolucionista. No obstant això, l’enorme racionalitat de l’explicació darwiniana sobre l’origen de la vida i els canvis que pateixen les espècies al llarg del temps impregna tots els seus capítols en un intent d’estendre la raó de la ciència a l’àmbit de la quotidianitat. Una batalla que actualment manté Dawkins des de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat d’Oxford.
El llibre, publicat en la seua edició original el 2003, reuneix un conjunt d’articles, ressenyes, pròlegs i obituaris escrits per l’autor durant més de vint anys. El fet que alguns dels llibres o personatges de què parla, comuns per al lector anglo-nord-americà, siguen aliens al lector hispà no deixa de ser una nosa, si bé és cert que el llibre anima a bussejar en altres textos d’autors que comparteixen el compromís de Dawkins per la racionalitat. Peter Medawar, premi Nobel i al mateix temps gran divulgador de la ciència, és un referent constant al llarg de diversos capítols. El cas Sokal i la ridiculització que va fer del postmodernisme reben també una merescuda ressenya, i a Dennet el recomana i el cita per ser un filòsof de la ciència que es pren la molèstia de llegir ciència. Fins i tot recomana la lectura de Gould, desmuntant el mite del seu radical enfrontament i les tesis dels que consideren que els evolucionistes es divideixen en «gouldians» i «dawkinsians». Per a Dawkins, Gould no sols era un magnífic escriptor, d’ell arriba a dir: «no és un d’aquells intel·lectualoides, sinó un paio normal». I a pesar dels seus dissentiments, que apareixen reflectits en alguna de les ressenyes dels seus llibres incloses en aquesta obra, afirma: «Compartíem també molt, incloent-hi un fascinat delit davant el món natural i una apassionada convicció que aquestes meravelles no mereixen menys que una explicació purament natural.»
A Dawkins li succeeix el mateix que a Medawar «quan ensuma la pretensiosa pseudociència es converteix en un home perillós». I així ho demostra en la seua feroç denúncia, entre altres casos, de l’homeopatia, de l’energia positiva que emanen els cristalls i del disseny intel·ligent. També aquesta perillositat, unida a una activa hostilitat sense embuts, la utilitza contra les religions, siguen aquestes organitzades o no organitzades, perquè són poderoses i influents, estan lliures d’impostos i es transmetren als nens indefensos.
La traducció, que és millorable, recull el subtítol canviat de l’edició americana: «Reflexions sobre l’esperança, la mentida, la ciència i l’amor». El mateix Dawkins es queixa en aquesta obra de com canvien els títols d’alguns dels seus llibres en travessar l’Atlàntic. Més honrat i menys altisonant resulta el subtítol de l’edició original anglesa («Essays selected») que fa una clara referència a la publicació prèvia dels articles que formen part d’aquest llibre, molts dels quals es poden trobar en <www.simonyi.ox.ac.uk/dawkins>.
Desgraciadament alguns dels articles, publicats originalment fa quasi tres dècades, han perdut actualitat i frescor. És el cas d’alguns paràgrafs dedicats a la difusió del terme memètic en Internet reflectit en un dels articles que dedica a revisar la seua posició enfront del concepte de mem. En l’article, publicat primerament el 1998, Dawkins s’entreté analitzant i comentant xifres molt allunyades dels resultats que obtindríem avui utilitzant el Google.
A pesar d’això, la majoria dels articles mantenen una vigència i un interès accentuat davant els temps que vivim. Temps en què les religions mantenen els seus privilegis com en l’Edat Mitjana i fan del món un lloc cada vegada més perillós i hostil. Temps en què abunden xarlatans de tot pelatge infiltrats en els mitjans de comunicació. En definitiva, temps necessitats de ciència i sensatesa. Llegir Dawkins ajuda a afrontar aquests temps. Llegiu-lo si sou científics, i llegiu-lo, sobretot, si no ho sou.
El capellán del diablo. / Richard Dawkins / Editorial Gedisa, Barcelona, 2005 / 352 pàgines.
