«El cervell eròtic», d’Adolf Tobeña

El cervell eròtic: rutes neurals d’amor i sexe
Adolf Tobeña
L’esfera dels llibres, Barcelona, 2006. 365 pàgines.

Aquest llibre és la nova edició, convenientment actualitzada, d’El cervell eròtic: neurologia sentimental publicat per La Campana el 1995. La primera edició del llibre va ser un èxit; s’esgotà en poc temps i es va convertir en un text del qual circulaven nombroses versions fotocopiades. Han hagut de passar més de deu anys perquè una nova edició eixira al carrer. Un embaràs llarg que ha resultat en una bessonada (han eixit al mateix temps les edicions en català i castellà), i hem de felicitar els pares de les criatures perquè l’edició és realment impecable.

Encara que la major part de la versió original s’ha conservat, el llibre no perd ni una mica d’actualitat i frescor. En la primera versió Adolf Tobeña feia una incursió en un tema que en aquell moment era fronterer (ara encara ho és) amb una visió de futur envejable, de manera que les troballes més recents no han fet sinó confirmar allò que l’autor s’havia aventurat a escriure fa deu anys. Per altra part, Tobeña ha fet un encomiable esforç per incloure la bibliografia més recent, fins al punt de citar articles publicats el 2005 (va ser imprès al de sembre del mateix any).

El llibre fa un repàs, alhora rigorós i divertit, per la neurobiologia de l’amor i del sexe. Parla de la neuroquímica de les relacions amoroses i de les àrees cerebrals implicades, no sols de les responsables del desig sexual, també de l’enamorament, de l’amor maternal o del desamor, i tracta qüestions com la genètica de l’orientació sexual, la transsexualitat, la monogàmia, el romanticisme, la gelosia, les fases de l’enamorament i del trencament amorós, les arrels evolutives de les estratègies de seducció i de la infidelitat amorosa, les feromones… Al llarg del llibre s’expliquen i comenten de manera amena nombrosos treballs científics molt complexos, alguns d’ells ja clàssics, fins al punt de formar part de llibres de text sobre el tema, altres originals i controvertits.

Un dels majors encerts del llibre és que aborda aquests temes des d’una perspectiva multidisciplinar, conjuminant coneixements de molt diverses àrees d’investigació com la genètica, la biologia evolutiva, la psicologia, la medicina, la neurobiologia i la sociologia. Això el fa molt recomanable, tant per a «neòfits» interessats per la matèria (que segurament n’hi ha molts, considerant que parla d’un dels temes que més interès ha suscitat al llarg de la nostra història evolutiva), com per a persones amb formació biomèdica que vulguen gaudir d’una visió més ampla i suggerent de la qüestió. Els primers trobaran molt útil el «Vocabulari funcional» afegit al final del llibre i els segons els nombrosos articles científics llistats en les referencies bibliogràfiques.

© Mètode 2007 - 52. Endèmics - Hivern 2006/07

Professora agregada Serra Húnter del Departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida. Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.