«El “creacionisme” militant», d’Emili Aurora i José María Segura
Els problemes dels primers arqueòlegs
El ‘creacionisme’ militant. 125 anys del descobriment de les Llometes (Alcoi) en el 200é aniversari de Charles Darwin / Emili Aura i José María Segura (coord.) / Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics. Alcoi, 2009. 37 pàgines.
L’excavació de les Llometes d’Alcoi i la celebració del segon aniversari del naixement de Charles Darwin brindaren una nova oportunitat al Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics per revisar el debat que aquesta troballa generà en el context dels primers anys de penetració del pensament evolucionista en els cercles erudits valencians i la reacció de la jerarquia catòlica.
L’octubre del 1884 es va traure a la llum una necròpolis que excavà l’enginyer industrial alcoià E. Vilaplana i Julià, a qui devem la primera memòria detallada d’una intervenció arqueològica a les nostres terres.
Fent-se ressò de la rellevància de la troballa, l’eminent naturalista J. Vilanova i Piera decidí incloure el 1884 una referència en les Actes de la Societat Espanyola d’Història Natural. L’any següent pronuncià una conferència en la Societat Geogràfica de Madrid en què descrivia el descobriment i inclogué una valoració en la Historia General de España, dirigida per Cánovas del Castillo i publicada per la Reial Acadèmia de la Història.
Al mateix temps, al febrer del 1885, el periòdic conservador El Eco de Alcoy replicà amb unes críptiques epístoles signades per E. C. B. La primera, intitulada ¿Quién es Dios?, acusava E. Vilaplana i J. Vilanova de «peligrosos transformistas», paradoxalmentdos conservadors il·lustrats educats en ambients burgesos i catòlics. Però la invectiva no acabava ací i condemnava tot indici de difusió i justificació de les posicions evolucionistes «del Lutero materialista de Carlos Darwin».
El descabdellament d’aquesta polèmica té escenari entre les pàgines dels dos periòdics locals. Per una banda, el diari vespertí El Eco de Alcoy, afí a la dreta catòlica, sempre defensà la pertinença de les restes humanes als «moros» i per això afirmava: «[…] sostuvimos una, dos y más veces que las osamentas no podían datar más que del tiempo de los moros, es una verdad que descansa en la posibilidad de que les Llometes sirviese de cementerio a los habitantes de Benisayró dada la proximidad a este punto y el fácil acceso entre les Llometes.»
Per altra banda, el diari progressista El Serpis (Periódico de la mañana), recolzat per l’autoritat de J. Vilanova, atribuí les restes a una antiguitat prehistòrica. Tal com resava una nota del director S. Puig Pérez «[…] se deduce plenamente que la gruta pertenece a la tercera época de la primera edad prehistórica, o sea la Edad de piedra, periodo neolítico […]».
Aquesta polèmica ens ha ofert una crònica de la primera investigació arqueològica a Alcoi i als Països Catalans, alhora que un document de primer ordre per entendre la resposta institucionalitzada dels sectors catòlics més intransigents a la difusió de les idees evolucionistes del naturalista anglès Charles Darwin.
